Hèsta d’Aran

Aué ei era Hèsta d’Aran, hèsta nacionau, se celèbre eth 17 de junh pr’amor de commemorar eth 32 aniversari dera restitucion dera maxima institucion aranesa, Conselh Generrau d’Aran, e era recuperacion deth nòste autogovèrn, se constituïc oficiaument despús des eleccions de 1991. Era Val d’Aran recuperèc es sues institucions un sègle e miei despús de que siguessen abolides (1834) tamb era creacion des províncies espanhòles en tot incorporar Aran ara província de Lhèida. Importància entà Aran d’auer un govèrn pròpri que permete lutar per mantier e ath madeish temps protegir era nòsta identitat, cultura e lengua, entre d’auti hèts.

Ath long dera setmana s’an organizat diferentes activitats, entre eres i a era prepausa de guarnir es balcons tamb eth drapèu qu’eth Conselh Generau a aufrit, visites a Musèus o ar Archiu Generau d’Aran, exposicion sus es 10 ans des aiguats, liurament des prèmis literaris, e es actes pròpris d’aué tamb era recepcion des autoritats e baishada des pendons corresponents as terçons d’Aran entath Santuari de Mijaran a on s’autrejarà eth prèmi 17 de junh, qu’enguan requè enes grops de dances tradicionaus deth parçan, que ne son cinc còlhes, felicitats a totes eres per mantier ath long deth temps ua tradicion que ven de luenh.Es terçons son ua division geografica pròpria d’Aran vigenta des dera concession dera Querimònia en 1313. Iniciaument èren tres demarcacions, d’aquiu el nòm de terçons: Garòs, Vielha e Bossòst, mès en sègle XVI cada terçon se subdividic en dus quedant es que son actuaument: Pujòlo, Arties-Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa e Quate Lòcs. Bona hèsta!