Camela: fins a l’extenuació

Llàstima! Aquest 2023 no ha pogut repetir-se la celebració d’aquest festival a la Seu Vella per diferents qüestions. L’enorme esforç que requereix aquest tipus de muntatges va suposar l’any passat un treball herculi per transportar gairebé a pes els materials imprescindibles per conformar l’escenari, els molestos aparells d’amplificació i una altra infinitat de pertrets de tota índole necessaris en esdeveniments d’aquesta magnitud i per a tan notables quantitats de públic. Aquest any, potser més assenyadament, encara que a risc d’haver hagut de sacrificar un marc incomparable com el del castell, es va elegir el socorregut Espai Firetes, menys bonic per descomptat, però sens dubte amb més avantatges organitzatius com superior capacitat per a espectadors, aparcament més senzill i més oferta culinària i de serveis auxiliars.

En fi, centrant-nos en el concert inaugural d’aquesta edició del Magnífic Fest Lleida, patrocinat per Cervezas San Miguel, i per al qual es va escollir un número infal·lible com el duo madrileny Camela, una autèntica icona nacional, inventors i màxims representants de la tecnorumba i, si se’m permet l’expressió, una absoluta anomalia en el panorama musical espanyol. Per? Doncs molt senzill. Sorgits d’ambients lumpen, i sense el beneplàcit de la crítica ni el suport dels mitjans, van aconseguir gràcies al seu propi esforç i la tenacitat dels seus seguidors creixent, convertir-se en un dels grups més triomfadors dels últims temps, creant un gran fenomen musical i sociològic al seu pas i envaint el mainstream amb la seua senzillesa i simpatia.

Juntament amb La Oreja de Van Gogh, són el grup nacional amb més vendes de les últimes tres dècades. Poca broma. Aquí al festival de Lleida, acompanyats per gairebé dos mil seguidors, Dioni i Angelines van descarregar vora dos hores del seu art contagiós i felicitat escènica, repassant els seus trenta anys de carrera plens de hits com Lágrimas de amor, Cuando zarpa el amor, Más la quiero yo, Nunca debí enamorarme, Amor imposible, Corazón indomable o ¿Qué Tiene Ella Que No Tenga Yo?, entre molts més temes inesborrables del nostre imaginari col·lectiu, i que els assistents vam ballar i bramar fins a l’extenuació.