Una passejadeta pel Turó de la Seu Vella (VIII)

El passat 1 d’abril tingué lloc la vuitena Passejadeta pel Turó de la Seu Vella amb motiu dels 50 anys de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida. Era el dissabte de Dolor i a l’estar a les portes de la Setmana Santa vàrem dedicar la visita, guiada pel vicepresident Felip Vilardell, a conèixer els elements que podem trobar a la vella catedral que fan referència a la Passió de Jesucrist. Tot recordant que la planta del temple és una gran creu, amb la nau central especialment curta per deixar lloc per bastir el singular claustre i amb un creuer notablement llarg, el nombrós grup d’assistents comprovà els elements del martiri de Jesús que hi ha al timpà de la porta dels Apòstols, destacant una creu envoltada per una gran corona d’espines.

Precisament la primera arcada que hi trobem paral·lela a aquest monumental accés té com a especial peculiaritat un calvari en la part baixa de la traceria. L’actual és una reconstrucció de fa uns setanta anys de l’original del segle XIV, els fragments del qual els podem veure de prop en la capella dels Sants Innocents. La peculiaritat rau en el fet que podem contemplar l’escena de la Crucifixió tant per la galeria com pel pati del claustre, ja que les escultures en lloc de tenir esquena tornen a reproduir el davant de cada personatge, però amb la curiositat que per mantenir la situació protocol·lària de la Verge a la dreta de Jesús i Sant Joan a la seva esquerra canvien la imatge de cadascun: és a dir, Santa Maria té Sant Joan al darrere i aquest té la Mare de Déu.En l’interior del temple ens espera una de les meravelles pictòriques que hi ha a la Seu Vella.

En la capella de Santa Margarida trobem una de les primeres manifestacions pintades que hi ha Catalunya de la Crucifixió. Al mig Crist agonitzant a la creu; de les seves ferides brolla sang. Als peus es veu agenollat la figura petita de l’ardiaca Guillem Soler fundador de la capella a mitjans del segle XIV.

A l’esquerra Sant Joan plorant i a la seva vora tres soldats, vestits a la manera medieval, ja que no se sabia com vestien els romans llavors. A la dreta de la creu, Longinus assenyalant la ferida feta al costat amb la llança i la imatge més impactant: les Tres Maries envoltant la Verge que plora desconsolada i que té una gran espasa clavada al pit, però no hi surt ni gota de sang, ja que el dolor és espiritual, no físic. Entre els capitells dels segles XIII que podem veure encara en el temple, en destaquem un que fa referència a la Resurrecció i una altre al Diumenge de Rams.

Igualment en la capella de Sant Pere hi ha un altre on està el primer Papa crucificat cap per avall. Finalment en el presbiteri es conserven bona part de les pintures del segle XIV que a mode de gran còmic expliquen la vida de Maria i de Jesús i per tant trobem novament les escenes de la Crucifixió i la Resurrecció, així com la de l’Enterrament.

Una curiosa experiència fotònica dirigida per Ramon Pujades va permetre jugar als assistents a la visita amb la imatge lumínica de la rosassa de ponent. El brindis habitual en La Sibil·la va cloure la vuitena Passejadeta, tot notant el neguit per la renovació de la concessió que està vivint Jordi Alsinet, el qual està vivint un immerescut patiment per la falta d’agilitat de la burocràcia municipal.