CT Urgell i Hall of Fame de tenis

Durant els meus anys com a representant de l’esport a Lleida, Pirineus i Aran, hi havia un acte que m’estimava moltíssim i que cuidàvem amb molta estima, aquest era l’acte de reconeixement a esportistes i entitats. Sempre he considerat que els èxits esportius de Lleida valien molt més que en altres llocs, i això s’havia de valorar. En un territori amb poca població, molta extensió, falta d’infraestructura esportiva per a l’alt rendiment i condicions meteorològiques adverses per a l’entrenament, és més complicat obtenir èxits esportius.

Per aquesta raó, quan teníem campions mundials de motociclisme, medalles olímpiques en piragüisme o campions d’Espanya en natació, s’havia de reconèixer. L’esforç era molt gran per obtenir aquests resultats, per la seva dificultat d’origen. Aquest tipus d’actes, per sort, són freqüents, organitzats pels ajuntaments, per les mateixes federacions o els consells esportius, i s’hi reconeixen els èxits dels seus esportistes.En aquest context, voldria valorar la iniciativa liderada pel president de la Federació Catalana de tenis, en Jordi Tamayo, en relació amb el tema que estem parlant.

La creació del Hall of Fame del tenis català té un objectiu molt clar, la creació d’un nou espai dins el Museu del Tenis Català amb la finalitat de divulgar i homenatjar totes les persones i entitats que hagin tingut un paper rellevant a la història del tenis català. Entre els primers homenatjats hi va haver, per descomptat, el meu amic estimat Albert Costa i la Conxita Martínez, tots ells jugadors en el seu moment del CT Urgell. També es van reconèixer clubs com l’RCT Barcelona o el CT La Salut.L’objectiu d’aquesta carta és ser un vot a favor de l’entrada del CT Urgell en aquest Hall of Fame.

Per què? S’imaginen que un club de futbol de Lleida guanyés cada any la lliga de categoria cadet o juvenil al Barça o Espanyol? S’imaginen que un club de bàsquet lleidatà guanyés cada any la lliga de categories base al Barça o Joventut de Badalona? Difícil d’imaginar. L’alt rendiment esportiu normalment està concentrat a Barcelona, amb pressupostos potents i continus fitxatges per poder reforçar cada any les seves plantilles.Doncs als anys vuitanta va haver-hi un club de tenis que sí que ho va aconseguir. Allò que és tan difícil d’imaginar va ser real.

Un club comandat i liderat pel Josep Tutusaus i un segon a bord com l’Eduardo López, va fer possible l’impossible. Durant aquella dècada es van guanyar campionats individuals d’Espanya i de Catalunya en categories base i tenistes com Conxita Martínez, J.R. Navés, Ana María Segura, Neus Àvila o Albert Costa eren tenistes imbatibles.

També es guanyaven campionats de Catalunya per equips en totes les categories i finals contra clubs com l’RCT Barcelona, el CT Barcino o el CT Andrés Gimeno eren freqüents.Era una fàbrica de grans tenistes, però també de grans valors. Un èxit aconseguit pels entrenadors esmentats, amb directives que confiaven en el projecte i pares/mares que ajudaven en aquest procés. El CT Urgell ha sigut l’únic club de Catalunya amb grans èxits esportius fora de la gran potent Barcelona.

Ningú més ho ha aconseguit. Aquesta és la meva reivindicació i la meva demanda. El CT Urgell va fer història en els seus èxits i, per tant, aquests han de perdurar, i quina millor manera que la seva entrada en el Hall of Fame de tenis.Jo vaig tenir la sort de pertànyer en aquesta escola de tenis, de fer-hi amics, d’aprendre de la vida a través del tenis.

Esforç, sacrifici, treball, constància, tot acompanyat d’estima i valoració. Aquests van ser els ingredients que va utilitzar el Josep Tutusaus per aconseguir aquest èxit. Crec que mai podré valorar-li tot el que van significar per a mi els anys que vaig estar al seu costat.Amb aquestes paraules he volgut reivindicar un cas únic que es va produir en una època i en un context molt diferents de l’actual.

Una època menys professionalitzada que l’actual, en què Lleida va ser coneguda arreu del país i del món pel seu nivell tenístic.S’imaginen que en un mateix Club de tenis sorgeixen dos guanyadors en masculí i femení de dos Grand Slam? No s’ho imaginin.. va ser real: es deien Conxita Martínez, guanyadora de Wimbledon, i Albert Costa, guanyador de Roland Garros, i els dos pertanyien al CT Urgell de la ciutat de Lleida, i els seus entrenadors es deien Josep Tutusaus i Eduardo López. Com diria el meu fill petit, això és “legendario”.