La noche que Logan despertó: El despertar de Xavier Dolan

Plataforma: Filmin.

Direcció: Xavier Dolan.

Repartiment: Pier-Gabriel Lajoie, Julie LeBreton, Patrick Hivone, Xavier Dolan.

★★★★✩

A molts els resultarà conegut el nom de Xavier Dolan, un jove actor i director canadenc que, entre d’altres, ha firmat melodrames com la semiautobiogràfica Yo maté a mi madre (2009), Los amores imaginarios (2010) i Tom en la granja (2013). Posteriorment, sobretot per obres com Mommy (2014) o Solo el fin del mundo (2016), ambdós premiades respectivament a Canes amb el Premi del Jurat i el Gran Premi del Jurat, gran part de la crítica va considerar que havia tocat sostre en la seua carrera artística, però la seua tornada després de tres anys d’aturada a causa de la pandèmia amb la seua primera sèrie, La noche que Logan despertó (2023), no ha fet sinó que desmentir categòricament l’esmentada afirmació. Adaptat de l’obra teatral La nuit où Laurier Gaudreault s’est réveillé (2019) del dramaturg francocanadenc Michel Marc Bouchard, aquest drama de cinc episodis ens trasllada en primera instància a començaments de la dècada dels 90, on trobem Logan (Pier-Gabriel Lajoie) juntament amb els seus millors amics, Mimi (Julie LeBreton) i el seu germà Julien (Patrick Hivone).

Tanmateix, en el moment en què Logan compleix els 17 viola Mimi, de només 14 anys d’edat, fet que produeix la ruptura de l’amistat del fins aleshores inseparable trio. Trenta anys després, Mimi és una prestigiosa tanatopractora que torna a la seua terra natal per fer-se càrrec del cos de la seua mare, però el retrobament amb els seus antics amics reobre les ferides del que va ocórrer aquella fatídica nit del 1991. Al repartiment s’uneixen Jasmine Lemée (Mireille), Elijah Patrice (Julien), Éric Bruneau (Denis) i el mateix Dolan (Elliot).

Narrada simultàniament a través de salts entre el passat i el present, el que més destaca a primera vista de la cinta és el cuidat dramatisme que evoca la seua fotografia, acompanyat per un guió carregat d’un progressiu suspens rematat amb la banda sonora de Hans Zimmer (Gladiator, Origen) i David Fleming (The Last of Us, Dune) com a teló de fons. I com no podia ser de cap altra manera per a una obra d’un autor com Dolan, el profund estudi dels seus personatges i la seua tràgica relació amb el trauma, així com la lluita per mantenir una família unida després de la tragèdia, donen com a resultat un xou imprescindible per als amants del gènere melodramàtic. Així doncs, els qui van considerar que Dolan no podria superar-se no tindran més opció que rendir-se davant del seu renovat despertar.