Vuit anys de transformació del món local

Ahir es va celebrar l’últim Ple de la Diputació de Lleida, que oficialment clou el mandat 2019-2023, el meu darrer com a diputat, i crec que cal fer balanç, a més d’acomiadar-se. Ha estat una etapa molt intensa, que va començar fa 8 anys gràcies als grans resultats que vam assolir a Torrefarrera. I que segueixen, per cert.

Hi ha hagut moments molt tristos, però n’hi ha hagut molts més de bons, i amb aquests em vull quedar.Han estat 8 anys de molt treball, que s’han materialitzat en diferents aspectes que em permeten poder marxar amb l’orgull de la feina feta. No tota la que ens hauria agradat, perquè avui tot costa massa, però sí havent promogut canvis substancials que milloren les prestacions de la Diputació, la qual cosa implica un servei millor als municipis, l’autèntica raó de la nostra tasca allí.En els primers 4 anys, des de l’Àrea de Recursos Humans, vam aprovar la relació de Llocs de Treball, després de 24 anys sense, i en consens amb els sindicats, i vam establir les bases per a la modernització de la institució. Tota aquesta feina pactada no s’ha acabat de realitzar en aquest mandat, desitjo que en el proper es dugui a terme, atesa la importància per la institució i per al seu personal.Ja en aquest mandat, des de l’Àrea de Cooperació Municipal hem liderat una transformació del sistema d’ajudes als ajuntaments que enguany permetrà que llueixi del tot.

Amb els plans de cooperació municipal com a bandera, com el de despesa corrent, que aquest 2023 ha batut rècords amb 8 M€ (8 vegades més que en començar) per ajudar els ajuntaments a pagar els costos energètics. O el Pla d’inversions, que ha aportat 38 M€ en tot el mandat, innovant amb la discriminació positiva als municipis despoblats i pirinencs, i obrint la via a l’avançament del pagament de les subvencions via bestretes, per injectar líquid directament als consistoris, fet tan important per les migrades tresoreries municipals.En el Pla de cooperació comarcal hi hem afegit un 25% més de recursos, i el que és més important: hem augmentat els Secretaris Interventors (SATs) de 36 a 54 places en tot el territori, un 50% més per afrontar aquesta gran problemàtica dels petits municipis, que depenen totalment d’aquests funcionaris. Em podria allargar molt més, per exemple amb el pla per fer front a les despeses derivades de la campanya agrària per ajudar els municipis que tenen un gran increment de població durant la campanya fructícola, que hem més que triplicat.I em sento especialment orgullós de la feina feta per al Repoblament del nostre territori.

Una empresa gegantina, però que requeria un primer pas, que hem fet en aquest mandat. Amb les subvencions a 41 ajuntaments per promoure habitatge, que es resoldran la propera setmana, la subvenció per a la creació de 22 places de persones tècniques de repoblament, que promouran projectes en diferents agrupacions de municipis en risc de despoblament, o els projectes d’inversió per a finançar iniciatives que afrontin el repte demogràfic. En total 7 milions d’euros, la llavor d’aquest canvi de paradigma.

I que ha culminat amb l’organització del 1er Congrés Català de Repoblament, on vam aglutinar totes les institucions de Catalunya i totes les entitats que treballen en pro del repoblament i que amb orgull puc dir que va ser tot un èxit.Sense oblidar els èxits del Patronat de Turisme, l’inici de la transformació a l’àrea de Noves Tecnologies o la solvència de l’Organisme de Recaptació de Tributs Locals, que amb o sense covid va pagar sempre puntual als ajuntaments.Vull agrair als diputats que m’han acompanyat, als directius, assessors i als funcionaris l’esforç de fer-ho possible. Malgrat les dificultats, hem fet bona feina. Les Terres de Lleida i el Pirineu s’ho mereixen i ho necessiten.Políticament, també marxo orgullós, perquè la coalició Compromís Municipal, en què ens vam presentar Junts i Impulsem, vam aconseguir ser la força més representada a la Diputació, la qual cosa ens hauria permès liderar i redreçar la institució, però ja hem vist que l’aritmètica electoral és molt capritxosa, i són tan importants els vots com els pactes. I jo aquí ja no hi he pogut fer res.

Simplement, agrair a tothom amb qui he col·laborat aquests anys, i, sobretot, desitjar a la nova Corporació, tant Govern com Oposició, tota la sort i encerts, perquè el nostre territori i la seua gent ho necessiten.

I als diputats sortints, també els millors desitjos. Jo seguiré anant-hi, perquè la sento també casa meua, i Torrefarrera espera molt de la Diputació.

Finalment, queda dir que fa quatre anys el repte que teníem al davant era molt gran i també molt difícil. A més s’hi han sumat greuges com la pandèmia i la crisi econòmica, entre d’altres.

Però, com bé deia un crac del futbol com va ser Pelé, “com més difícil ha estat, més gran ha sigut la sensació d’èxit quan ho hem aconseguit”.Fins aviat, moltes gràcies per tot i moltíssima sort!.