Recuperar el ventall varietal i qualitatiu de la pera

Al Segrià i Baix Cinca s’iniciava la recol·lecció de la pera a primers de juny. Castells obria un nombrós ventall varietal de peres que es cultivaven i aportaven als lineals fruita fresca fins a l’octubre per completar-ho amb la conservada als frigorífics i tancaven el cercle anual de presència d’aquesta espècie. A la Castells seguia la canyella, precoç moratini, magallon o mascatella, llimonera precoç, delbar premier i llimonera.

Aquí es feia un punt i a part competitiu entre la Granja, Massalcoreig, Seròs, Torrent de Cinca, Torres de Segre per ser els primers a facturar el primer vagó de Transfesa als mercats europeus. Exportadors valencians Pascual Hnos., Vital Espanya, els de casa Segura, Pfeifer, Uteco (avui Actel) i cooperatives Colomer, Arilfrut i Molnar es disputaven i compraven en ferm les millors partides de pera, pagades al comptat i amb paga i senyal per assegurar-se l’abastiment durant tota la campanya d’exportació, competint amb la pakan’s de l’hemisferi Sud o la guyot, que arribava 15 dies més tard als lineals.La Llimonera donava pas a l’ercolini, Santa Maria, william’s, barlet i blanquilla, que, gràcies a les aplicacions de Berelex (la pastilla), desenvolupada i assajada durant quatre anys; la vaig presentar el 2 de març del 1971 a la Cooperativa Agrícola Pràctica de Lleida per fomentar i estimular la producció de fruits partenocàrpics per falta de pol·linització o afectats per gelades. La posada en pràctica de les aplicacions fraccionades de Berelex i tota la logística han suposat augmentar la productivitat i salvar collites en blanquilla i d’altres varietats de pera cultivades arreu del món agrari, gràcies als treballs i experiències fetes a Lleida els anys 1968 al 1971 i dirigits personalment i per l’equip tècnic i comercial de Zeltia Agrària.La blanquilla centrava durant la primera quinzena d’agost la feina de recol·lecció i condicionament a les cooperatives i centrals perquè era la pera que calia conservar fins al mes de maig o juny de l’any següent. Ocasionalment es feien exportacions a Itàlia, Israel o Grècia, que tenien varietats versemblants autòctones.Junt amb el Berelex, l’aparició del Benlate, un fungicida sistèmic efectiu per al control del clapejat o mota, va afavorir la plantació d’aquesta varietat, que va encapçalar la producció de pera per a tota la Vall de l’Ebre.A la seva recol·lecció seguien l’alexandria, general leclerc, bona lluïsa, tendrals, passa crassana, abate i flor d’hivern.

La conferència era anecdòtica i es podia trobar a les col·leccions de viveristes com Gabandé, Moles, Divina Pastora i finques com la del Segura. Esmena especial era la doyen du comice, que encara avui conserva el nom com a pera d’extraordinària qualitat amb el nom de pera de Puigcerdà, sobrevalorada a Mercabarna.El problema de foc bacterià i la intensificació de psila agreujada per la limitació o prohibició en la utilització de bactericides –DNOC i Amitraz– han suposat un fre en l’augment de plantacions i la seva substitució per a fruiters de pinyol, en especial de paraguaians i nectarines a partir de l’any 1985. L’entrada en producció i ple rendiment en pera exigeix una intensificació del cultiu amb densitats de 2.500 a 3.000 arbres/hectàrea, i l’estructura per a la seva conducció i formació. El cost de la instal·lació assoleix un mínim de 25.000 a 30.000 €/ha en enfront dels 6.000 a 7.000 €/ha d’un fruiter de pinyol incloent-hi els royalties. Cal afegir que la plena producció de pera té un retard d’un a dos anys respecte al pinyol i que salvant gelades té més continuïtat.Ara bé, no tot són avantatges. Tenint en compte la problemàtica i escassa mà d’obra, el presseguer, nectarina i paraguaià tenen unes necessitats molt superiors i puntuals que el perer.

Esporga, aclarit i recol·lecció absorbeixen unes 850 hores/ha per a produccions de 30 tones. Amb la pera pot quedar reduïda al 50%. La recol·lecció de pinyol té un temps mitjà de 10 a 15 dies per varietat, i en pera aquest marge és molt més ampli i relaxat.

Per tant, cal replantejar-se el canvi, i més quan en el consum de pera tenim un període de temps molt més ampli que pot salvar els excessos d’oferta que condicionen els preus als lineals. Avantatges i inconvenients comparatius varen ser presentats i valorats a les jornades del 2017 a la Fira de Sant Miquel organitzades per Agropres, UdL i el Col·legi d’Enginyers Tècnics.A l’hora de publicar aquest article, de ben segur que als lineals estarà present la pera llimonera amb una penetromia de 8 a 7 i Brix de 8 a 9 que la fan pràcticament no comestible. En els anys setanta es tractava amb etilè per fer-la assequible a la dentadura però no al paladar.

A primers d’agost posaran blanquilla i uns dies més tard conferència, que no hauran assolit nivells de sucre ni la textura adequada. Una bona part de la pera que conservem està tractada amb alentidors de la maduració, que priven la generació d’etilè i el pas de midons a sucres, mantenint una textura que permet la manipulació i l’aspecte correcte durant molts dies un cop ha sortit de les condicions de conservació, però no per fruir d’un consum satisfactori.El consum de fruita està baixant en general. Els canvis en els hàbits de vida tenen una marcada influència.

La satisfacció del consumidor és fonamental. Quan ens determinem per una fruita busquem:1. L’aspecte atractiu relacionat amb l’espècie o varietat.2.

Bona coloració sense defectes.3. Aromes.4. Textura adient variable segons edat del consumidor.5.

Característiques organolèptiques de la varietat.El nivell o equilibri de totes aquestes característiques determinen que el consumidor continuï amb la compra si les assoleix o canviar a altres productes: làctics, brioixeria, estandarditzats...  Tronant al ventall varietal que hem perdut a Ponent en els últims 20 o 25 anys, cal fer un toc d’atenció per recuperar-lo, perquè donava l’oportunitat d’assaborir fruita recol·lectada i madurada a l’arbre, situant-la al km zero sense necessitats d’aplicar conservants o utilitzar sistemes que afecten la qualitat varietal.Recuperar el consum està lligat a la satisfacció del consumidor i la pera i el conjunt varietal ofereixen unes característiques que poques fruites tenen: oportunitat de consumir-la durant tot un any amb formes, textures, aromes, gustos ben diferents. Varietats que en cada moment desperten sensacions diferents.El fet de poder fruir de fruita fresca durant més de 6 mesos i d’estar ben conservada uns altres 6 mesos dona l’oportunitat de recuperar un nivell de consum qualitatiu d’aquest fruit que quan satisfà els sentits és “la pera”.