Pel jovent del nostre territori, defensa Catalunya!

A aquestes altures de la pel·lícula, intueixo que bona part de la ciutadania sabrà, per activa o per passiva, que ens trobem immersos dins una nova contesa electoral. L’endemà de les eleccions municipals, el president del Govern espanyol va anunciar, per sorpresa de tothom, una nova cita, en aquest cas el diumenge 23 de juliol. Entre els arguments que va donar per avançar les eleccions, destaca la preocupació per l’entrada de l’extrema dreta a molts governs locals i autonòmics, i també el compliment suficient de les principals mesures de la legislatura.

Si bé és cert que l’entrada de partits d’extrema dreta arreu de l’Estat espanyol és preocupant, no puc evitar pensar que la convocatòria electoral obeeix a uns interessos diferents, amb la finalitat de salvar el seu càrrec i el seu partit. I no només això, sinó que a més a més s’equivoca, deliberadament, en afirmar que s’han complert les grans reformes que van prometre en el discurs d’investidura de la mà d’Unides Podem. A tall d’exemple, en més de tres anys de legislatura, el Govern espanyol no ha estat capaç de derogar la llei d’estrangeria o la llei mordassa, ni tampoc d’aprovar una llei que permeti jutjar els crims del franquisme.De fet, la manca d’ambició del govern de coalició espanyol, així com les disputes entre ambdós partits, han propiciat que els partits d’extrema dreta disposessin d’una catifa vermella per pronunciar els seus discursos d’odi, a través d’un procés de normalització i d’exposició mediàtica considerable, carregant contra la immigració, les dones, la classe treballadora o la llengua catalana, i penetrant de ple en molts sectors de la societat, especialment el jovent, amb propostes simplistes i acientífiques pròpies de l’extrema dreta. Davant d’aquest escenari, l’independentisme d’esquerres dels Països Catalans ens erigim en l’única opció antifeixista i de classe que pot plantar cara a aquesta batalla cultural.

Som conscients de la dificultat que això representa, tenint un estat a la contra que no dubta a utilitzar mecanismes i guerra bruta, a través de la repressió o fins i tot de l’espionatge. Tanmateix, seguim més determinats que mai per guanyar l’hegemonia social, cultural i política a la nostra nació, per tal d’alliberar-la i reunificar-la. Per aquest motiu, és important reforçar les aliances teixides durant aquesta legislatura, i enfortir els moviments sobiranistes i d’esquerres de la resta de nacions sense estat.

Conjuntament, hem de fer front al bipartidisme que s’intenta imposar en aquesta campanya electoral, mitjançant debats en format cara a cara que no aporten solucions a la ciutadania i que contribueixen a fer de la política institucional un espectacle més que no pas un compromís cívic. A Madrid, l’independentisme català hi hem d’anar a fer dues coses: condicionar avenços socials i defensar la nació completa. Volem avançar cap a una societat socialista, que posi fi a la desigualtat i que garanteixi unes condicions materials per a la classe treballadora. L’habitatge, el treball o l’educació han de ser eines per alliberar-nos del jou del capitalisme que ens manté sotmesos a un mode de vida basat en el mercat.

Som conscients que en l’Estat espanyol no trobarem aquesta societat que volem construir, i que l’única opció que queda és sumar més força per avançar cap a la independència i la construcció d’uns Països Catalans plenament lliures i socialment justos. Tanmateix, en l’actualitat, una gran part de les decisions que afecten el dia a dia de la ciutadania es prenen al Congrés i al Senat. És per aquest motiu que el Jovent Republicà, de la mà d’Esquerra Republicana, assumim un compromís polític que doti de sentit la nostra presència a Madrid. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat per ser la porta d’entrada de les associacions i els moviments socials de tots els Països Catalans, sobretot de les entitats juvenils.

La política sempre s’ha de fer des de baix, des de la base, i per tant ens devem als interessos de la ciutadania de la nostra nació i la nostra classe.Durant aquesta darrera legislatura, hem tingut l’oportunitat de parlar amb veu pròpia, de la mà de la Marta Rosique. Amb ella hem pogut condicionar la política institucional i promoure iniciatives legislatives com la de la reducció de l’edat de vot als 16 anys, la llei rider o la preservació del dret a la mobilització de l’estudiantat en la llei de convivència universitària. Som conscients que queda molta feina per fer, especialment en aquelles matèries ja iniciades que s’haurien acomplert si s’haguessin respectat els tempos electorals. Però també hem de ser capaços de posar sobre la taula temes ambiciosos, en clau social i nacional, com el dret a l’autodeterminació dels pobles o la derogació de la llei d’estrangeria.

Aquest 23J, el jovent d’aquest país hem de defensar Catalunya, per construir una república socialista, feminista, ecologista, antifeixista i independent i poder defensar tot allò que som com a poble.