Qui fa la feina

Qui em coneix sap que en qualsevol problema que tingui un pagès o un territori, com a representant d’Unió de Pagesos, m’hi involucro de cap peus. Em mou millorar les condicions de treball de la pagesia. Des del dia 26 d’abril, les terres regades pel Canal d’Urgell estan passant una situació mai viscuda.

Com vaig explicar en un article anterior publicat a SEGRE, això ha portat molts agricultors a situacions desesperades. D’aquí ha sorgit una voluntat de canalitzar-la des de plataformes sorgides del no-res. Als sindicalistes a les comarques de Lleida, ens demanen a les organitzacions agràries que anem totes unides, per buscar solucions a la sequera hidrològica que pateixen els regants del Canal Urgell.

Així se’ns presenta la plataforma Manifest Gran Urgell. Legítimament vol recollir les inquietuds dels pagesos. Però és eficient aquesta plataforma? Qui ha fet la feina a l’hora de plantejar les demandes de la pagesia? Entrem en matèria.

A Catalunya, la pagesia està representada per tres organitzacions agràries. Dues, les professionals, Unió de Pagesos i JARC, han estat escollides democràticament per unes eleccions al camp. La tercera apareix d’ofici als òrgans consultius amb l’Administració catalana: la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Així doncs, aquestes tres són les que tenen veu a les diferents taules agràries. Són tres, no són ni quatre ni cinc. Algú entendria que un partit polític que no té representació al Parlament pugui negociar una llei o poder-la canviar? Les organitzacions agràries representatives mereixen cert respecte per part de tothom com a representants legals i legítimes de la pagesia.

Des del març, està constituïda una Taula Agrària específica de la sequera meteorològica i hidrològica de Catalunya. Durant aquests mesos s’han arribat a acords per pal·liar el greu problema que ens afecta; cert que algunes d’aquestes ajudes són insuficients i han arribat tard. Unió de Pagesos ha fet assemblees per diversos pobles de les comarques afectades, per recollir les inquietuds de l’afiliació i la pagesia en general amb l’objectiu de portar la seva veu a la Taula de la Sequera.

No només això, per pressionar governants i polítics, hem organitzat les mobilitzacions més importants i inèdites: el 16 de maig vam plantar-nos davant la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i el 5 de juliol vam fer una tractorada que va partir el 3 de juliol de Catalunya fins a arribar a Madrid el 5 de juliol. Tant la mobilització com la negociació que duem a terme sorgeixen de la deliberació d’una organització amb una democràcia participativa interna. Dit això, cal preguntar-se: la plataforma citada quin poder té? És democràtica? És transparent? Quins interessos vol defensar? Els de tots els pagesos o només de grans empreses fructícoles o cerealistes que no se senten representades per les organitzacions agràries representatives o l’FCAC? Ara, això sí, aquesta plataforma, quan s’organitza, ens demana que en formem part, perquè els seus líders saben que ells no pinten res.

Pagesos i pageses, heu de tenir clar qui fa la feina i lluita pels vostres interessos davant les administracions i que, si des d’aquestes organitzacions agràries que us representen no fem prou bé la feina, teniu l’oportunitat cada cinc anys de canviar-les, de canviar els vostres legítims representants a les eleccions al camp.