XVI Trobada de Centres d'Estudis de Parla Catalana a Lleida

Una de les peculiaritats de la societat catalana és la seva voluntat d’organitzar-se en entitats, on de manera voluntària es pugui participar en propostes que millorin el coneixement, la conservació i la difusió de la nostra cultura, afavorint la convivència entre tots i el gaudi per les nostres coses. Evidentment que això no és exclusiu de Catalunya, però sí que el nostre país destaca pel nombre d’associacions i ateneus que hi ha. La necessitat de tenir un ens general on compartir experiències va fer que l’any 1992 es creés la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), la qual aglutina una bona part de les entitats existents en l’àmbit territorial en què la llengua catalana, amb totes les seves variants dialectals, és l’habitual, però amb excepció de la contrada on ho és l’aranesa.

Actualment són 135 entitats les que formen part de la Coordinadora i per resultar més operativa organitza trobades territorials. És per això que des de fa setze anys els centres d’estudis de l’occident català ens trobem i compartim les nostres accions, dèries i problemes. Formalment aquest Ponent ampli inclou Lleida, la Franja, Alt Pirineu, Aran i Andorra.Enguany, en la reunió preparatòria celebrada com és habitual a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, es va proposar de fer la trobada a Lleida i que l’Associació Amics de la Seu Vella actués com a amfitriona pel seus cinquanta anys d’existència.

Resulta evident que ens va fer molta il·lusió d’assumir aquest paper, que a la vegada era un reconeixement al nostre mig segle de vida. Comptant amb la necessària col·laboració del Consorci del Turó de la Seu Vella, planificàrem el programa a desenvolupar el dia 15 de juliol. Tenint en compte que era de preveure que hi faria calor, es va fer primer la visita al conjunt monumental, per anar a fer seguidament un mos a La Sibil·la i començar a continuació la sessió acadèmica a la sala de la Volta de la Canonja, amb el president de la Coordinadora, Josep Santesmasses, i la directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Mari Carme Jiménez.

Per passar a continuació a un parell de xerrades sobre el tema El patrimoni hidràulic i hidrològic, triat per a l’esdeveniment, de la mà dels professors de la Universitat de Lleida Joan Carles Balasch, que parlà de Patrimoni i inundacions històriques, posant especial accent en les marques històriques de les riuades que trobem en parets properes a la llera habitual dels rius; i d’Andratx Badia, que ho va fer de Rius i literatura, parlant de diferents autors, com Jesús Moncada i el seu emblemàtic Camí de sirga, però sense oblidar el reconegut i estimat Josep Vallverdú i la seva inspirada apologia del riu més llarg de Catalunya que fa a Proses de Ponent.Després es feren les diverses aportacions sobre la temàtica, moderades per Francesc Viso de la CCEPC, per part de: Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS), Associació d’Amics de l’Ermita de Sant Jaume, Centre d’Estudis de les Garrigues, Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), Centre d’Estudis Ribagorçans, L’Espitllera. Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Societat Andorrana de Ciències, Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida, que presentà la singular sínia, localitzada al nou edifici de la rambla de Ferran, i Associació Amics de la Seu Vella de Lleida. Concretament la nostra entitat va aportar una primera anàlisi sobre la gestió de l’aigua al tossal al llarg de la història.

A més de les entitats citades, i fins a arribar al mig centenar d’assistents, cal afegir: Agrupació Cultural la Femosa, Centre d’Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall, Fundació Arnau Mir de Tost, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Institut d’Estudis Aranesi.Després de dinar al restaurant del Col·legi d’Arquitectes, es realitzà la visita a l’atractiu espai de les adoberies, sota l’expert guiatge de Xavier Payà de la Secció d’Arqueologia de la Paeria de Lleida.La jornada va permetre compartir, un any més, les activitats dels centres d’estudis de parla catalana de la banda occidental i a la vegada donar a conèixer alguns aspectes del patrimoni lleidatà, encapçalat pel candidat a patrimoni mundial: el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, lo nostre Castell!.