Una passejadeta pel Turó de la Seu Vella (i IX)

El passat 7 de juny tingué lloc la novena i darrera passejadeta pel Turó de la Seu Vella amb motiu dels 50 anys de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida. Com a cloenda d’aquesta activitat especial que durant nou mesos ha atansat aspectes concrets del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella als socis i a les sòcies de l’entitat, així com a tots aquells que han volgut gaudir en profunditat de les diverses propostes efectuades. En aquesta ocasió es va fer en diumenge i una horeta abans de l’habitual per tal de conèixer els cargols de pedra que podem trobar per tot l’emblemàtic tossal.

El primer, com no podia ser menys, fou el recentment descobert i que des del segle XIV es menja una fulla de card a la porta dels Apòstols. La veritat és que no és fàcil de veure i comença a ser un repte divertit, com el de cercar la granoteta a la façana de la universitat de Salamanca. Però la resta dels cargols de pedra que trobem corresponen a les escales de cargol que permeten salvar diversos desnivells tant de la fortalesa com de la mateixa catedral.

La primera està colgada i per tant pendent d’una “redescoberta”; concretament seria del segle XVIII i comunicaria el darrere del Revellí amb la primera muralla del baluard del Rei. De la mateixa època hi ha la que baixa de la contraguàrdia de la Reina, on està la cafeteria de La Sibil·la, fins a la Falsa Braga, una de les més àmplies i feliçment restaurada, tot i que roman sempre tancada. Al castell del Rei es veu l’arrencament de la que des del pati pujaria als pisos superiors, avui totalment desapareguts.

Una de ferro, moderna, permet superar els darrers metres per la restaurada torre fins a la terrassa des d’on la vista és especialment esplèndida.La catedral en té una a cada banda del creuer, però avui solament és vàlida la més septentrional i que permet pujar a les cobertes, una visita que caldria poder adequar per gaudir d’aquest espai especial. La més meridional correspon a on hi ha la torre dels Exorcismes, però la part superior està desapareguda i la inferior, retallada per la construcció de la capella de santa Llúcia, cosa que va impedir que el bisbe l’emprés com a accés directe a través del pontet que des del seu Palau permetia passar directament a la catedral per la façana de l’Anunciata. Totes aquestes serien del segle XIII, com la petita que marcadament puja per fora a dalt de la coberta del cimbori.Al costat de la porta dels Apòstols n’hi ha una del segle XIV per pujar dalt de la coberta, mentre que a la vella sala capitular, avui la recepció al monument, trobem la que feren els canonges al segle XVI per pujar a la biblioteca i que cada Nadal acull el pessebre de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.Però no hi ha cap dubte que l’escala cargolada per antonomàsia, la “que als ulls dona mareig i al cor neguit” és la que puja al campanar mitjançant 238 graons, avui perfectament arranjats, i que “sembla que estigui del cel penjada”.

De fet són dues escales, ja que una puja per la banda nord de tot el gruixut cos inferior de la torre i a l’arribar on són les dues campanes horàries, la Silvestra i la Mònica, cal avançar uns metres per agafar la darrera que puja fins al sostre de Lleida, situat a “mig camí de l’infinit”.La visita al campanar fou pausada i guiada per Josep Carvajal, parant en totes les plantes: la del sonador, on avui està la moderna programació dels tocs; la del rellotge, on es conserva la formosa maquinària del darrer giny de corda, pendent que torni a moure’s i la de les campanes, on les cinc que es posaren després de la guerra esperen la reubicació a les finestres.Però aquesta darrera passejadeta tenia una sorpresa final, un magnífic fi de festa. L’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya esperava a la nau central de la Seu Vella que baixéssim del campanar per tal de començar un esplèndid concert amb música de Schubert, Offenbach, Strauss, Barcellini, Adams, Grieg, Brahms, Morricone i Schwartz, que tocaren la cinquantena de joves músics dirigits per Jordi Piccorelli gràcies a la generositat de la Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra. Fou un magnífic comiat de les passejadetes, que han tingut la col·laboració del Consorci del Turó de la Seu Vella i que potser tindran una segona edició.