Alguns aspectes clau de la Llei d’Habitatge

En el context d’un mercat immobiliari en constant evolució, la regulació juga un paper essencial per garantir l’estabilitat i l’accés a l’habitatge. Recentment, s’han introduït canvis significatius en la legislació relacionada amb els “grans tenidors” d’habitatges a Espanya. Aquesta nova definició té implicacions importants tant per als propietaris de múltiples propietats com per a aquells que busquen accedir a un habitatge.

Segons la nova Llei d’Habitatge, que va entrar en vigor el 2023, s’ha redefinit el terme “gran tenidor” en relació amb el mercat immobiliari. Ara, es considera “gran tenidor” qualsevol persona física o empresa que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial. Però el nombre d’immobles en propietat baixa a cinc si estan ubicats en zones declarades tensionades per la comunitat autònoma corresponent (Lleida és una d’aquestes).

La nova definició de “gran tenidor” té com a objectiu implementar mesures per protegir l’accés a l’habitatge, especialment per als inquilins. A través d’aquesta legislació, es busca regular el mercat de lloguer i evitar situacions de vulnerabilitat per als inquilins davant grans propietaris amb un ampli nombre d’habitatges.Un dels canvis més significatius que implica aquesta nova definició és la limitació del de les rendes als contractes de lloguer. Finalitzat l’actual any 2023, durant el qual es mantindrà la limitació extraordinària d’actualització anual de renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual fins al 2 per cent, s’estableix una nova limitació, en absència de pacte diferent entre les parts, d’un 3 per cent per a l’any 2024, així com la creació d’un nou índex a partir de l’any 2025, quedant d’aquesta manera desvinculats els lloguers de l’Índex de Preus de Consum (IPC).

Així mateix, la nova llei enforteix la regulació dels desnonaments i protegeix les famílies vulnerables. S’ha implementat un sistema d’arbitratge que pretén facilitar l’acord entre llogaters i arrendataris. En cas de desacord, s’atorga el temps necessari perquè els serveis socials trobin solucions habitacionals.

En aquestes situacions, les autoritats hauran de garantir un adequat reallotjament i accés a habitatges dignes, tenint en compte la vulnerabilitat social i econòmica, així com les circumstàncies personals i familiars. Per a això, es preveu que es puguin utilitzar els fons dels plans estatals d’habitatge o altres polítiques. A més, es prohibeixen els desnonaments sense data i hora predeterminada, i s’estableixen noves pròrrogues en els procediments de llançament, estenent-los per més de dos anys.

A més, es permetrà que les comunitats autònomes desenvolupin mecanismes de mediació i alternatives habitacionals.És important que els efectes d’aquestes mesures siguin observats de prop en el temps. D’una banda, podrien generar un ambient de més estabilitat i seguretat per als inquilins, brindant-los més protecció. Però, d’altra banda, alguns analistes alerten sobre el possible efecte desincentivador que això podria tenir per a aquells inversors que tenen múltiples propietats i que ara es veuran sotmesos a restriccions en la gestió i rendibilitat dels seus actius.Vist el panorama actual, i en el supòsit que vosaltres tingueu algun dubte respecte a la nova normativa, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.

Us recordem que a Huguet Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, avalant-nos els nostres casos d’èxit.