Treballem, treballem cada dia per la llengua

Són molts els elements – i els moments històrics– que construeixen i constitueixen les identitats dels pobles. La cultura, la llengua, la història comuna, les lluites compartides, les costums, un passat, un present i –sobretot– un futur comú. No podem entendre ni les comarques de Ponent, ni tampoc la ciutat de Lleida, sense la nostra nació.

Lleida també és el bressol d’una nova Catalunya, un país amb una història amarada de derrotes però amb una increïble fam de victòria. És el nostre deure, des de les institucions però també des de la societat civil, des de la militància de base i a peu de carrer, preservar, defensar i promoure aquests elements comuns que constitueixen, efectivament, la identitat dels catalans i catalanes, la identitat dels Països Catalans. I ho és ara més que mai.

Per què? Doncs perquè ja hem començat a veure els efectes més letals dels governs autonòmics i municipals del Partit Popular i Vox. La dreta més ferotge i l’extrema dreta estan anant de la mà, sense complexos, per eliminar qualsevol signe d’identitat que pugui ser visible, sobretot a les Illes i al País Valencià, allà on més mal els fa la persistència d’aquests elements comuns que ens fan ser un sol poble. En tot aquest context, que ja auguràvem hostil per a la nostra llengua i la nostra cultura, Esquerra Republicana a la Paeria ja dúiem al programa electoral mesures concretes per potenciar la nostra llengua.

En primer lloc, creiem que és necessària la creació del servei de política lingüística, per tal de garantir que dins de la Paeria s’aborda la protecció i difusió del català de forma íntegra i tranversal. A més, també defensem que cal dotar-nos d’un Pla Municipal de Normalització Lingüística i que, per tant, l’Ajuntament es corresponsabilitzi amb la tasca històrica d’assegurar la pervivència del català. Són només algunes de les mesures que, com a partit, portàvem al programa electoral de les passades eleccions municipals (i que els lectors i lectores poden consultar en aquest enllaç: https://n9.cl/esquerra).

Veiem amb preocupació, a nivell lleidatà, la situació del català. El pacte encobert del PSC de l’alcalde Larrosa amb el PP de Xavi Palau –que pregona sense cap complex l’expressió més rància del leridanismo, que defensava la no catalanitat del nostre territori– preconitza un futur incert per a la nostra llengua a la Paeria i a la ciutat de Lleida. Un Partit Popular presoner de l’extrema dreta i un Partit Socialista amb l’afany de cruspir-se les engrunes d’un Ciutadans que ha estat el botxí del nacionalisme espanyol per a la destrucció de la llengua.

Però des del principal grup municipal d’esquerres i independentista a l’oposició, Esquerra Republicana, no claudicarem en la defensa de la llengua com a principal element de cohesió social. I escric aquestes línies després d’haver assistit, un any més, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada, capital del Conflent, a la Catalunya Nord. La UCE alberga i guarda tot allò que he intentat explicar en aquestes línies.

Des de la seua fundació, el 1969 –fruit de les diades organitzades l’any 1968 a Prada (Conflent) conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC), després del Maig del 68–, és punt de trobada i d’interès de la gent de la Catalunya del Nord i d’arreu dels Països Catalans per a promoure i fer avançar la llengua i la cultura catalanes. I ho és perquè la seua fundació parteix d’un anhel i una necessitat clara: trobar un espai de llibertat en un moment, finals dels anys 60 i principis dels 70, en què el franquisme encara era ben viu.Lleida ha format part, i actualment també, del procés de construcció nacional dels Països Catalans. Volem una ciutat on el català esdevingui el vehicle d’expressió d’una societat, i, a més, que es converteixi en el motor de la nostra cultura esdevenint-lo atractiu pels nostres veïns castellanoparlants.

“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”, va escriure Pompeu Fabra, el 1907, durant els inicis del procés d’ordenació de la normativa del català. I això estem fent, i això farem. Treballem i treballem cada dia per la llengua catalana, per la seua defensa davant d’aquells que la neguen i la volen aixafada i silenciada.