La Paeria de Lleida i el rector de Vallfogona

Amb la celebració d’aniversaris o centenaris de tota mena, ens reafirmem també com a societat, i tenim ocasió de recordar persones i fets que han deixat empremta, i ens serveix com a referent. Aquest 2 de setembre del 2023 es complirà el quatre-centè aniversari del traspàs del Dr. Francesc Vicent Garcia, poeta barroc i rector de Vallfogona de Riucorb, esdevingut en la mateixa data de l’any 1623.

Per a mi un personatge, i un indret, gens llunyans, atès que soc nascut a Guimerà i des de ben petit he sentit contar històries sobre el rector que ara semblen una llegenda inventada.Garcia avui és considerat un gran poeta del barroc català, però publicà poc en vida, malgrat que deixà escrits molts poemes que posteriorment hem pogut conèixer i fruir amb la seva lectura. Tampoc té gaires obres en prosa i es caracteritza perquè la seva obra està escrita tota en català.Li va tocar viure temps convulsos pels efectes del bandolerisme, i sembla que tingué bones relacions amb el famós cap bandoler Pere Rocaguinarda (Perot Lo Lladre) després d’estar vinculat un temps amb el bisbe de Vic, Francesc Robusté, del bàndol dels “cadells”.El seu prestigi literari portà que fos contractat per l’Estudi General i la Paeria de Lleida per fer l’oració panegírica per a l’elecció de rector de la Universitat de Felip de Berga i Aliaga (valencià), que llegí davant els paers, el veguer i el claustre l’any 1613. I aquest any, quan es compleixen, per tant, 410 anys del discurs pronunciat per Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona de Riucorb, a la Paeria de Lleida tenim un doble aniversari relacionat amb el rector de Vallfogona.L’oració pronunciada a la Paeria no és pas un poema satíric o burlesc dels que acostumava a redactar el rector, sinó d’un discurs erudit i seriós, que elogia la persona del nou rector de la Universitat lleidatana, seguint els cànons teòrics establerts per aquest tipus de composicions.

Partint d’una petició de benevolència, fa un elogi de les muses i de l’auditori. Continua una lloança del lloc d’origen del cognom Berga, relaciona la genealogia del personatge, explica els fets d’armes en què ha intervingut, fent esment de la batalla de Lepant i dels serveis fets a l’Església. La part final del discurs està dedicada a elogiar els coneixements del llatí i del dret del personatge, per la qual cosa avala la seva elecció.Es tracta d’un poema llarg, que inclou 736 versos, dividits en cinc parts i distribuïts en 28 octaves reials, 18 silves, 36 quintets, 38 quartets i un sonet final. El poema se singularitza per la seva seriositat i l’erudició que demostra l’autor en el coneixement de la mitologia i dels clàssics, i fou reeditat per l’actual Universitat de Lleida, l’any 2019, amb un comentari del professor Albert Rossich, especialitzat en la literatura barroca catalana i gran coneixedor de l’obra del rector de Vallfogona. També en podem trobar referències a internet.Ara, quan va de baixa la calor de l’estiu, pot ser un bon moment per retrobar l’obra del rector de Vallfogona de Riucorb, gaudir de la seva ironia i superar les històries llegendàries sobre els personatges que hàgim pogut sentir, comprovant que també tenia un vessant seriós, proper a la Universitat i als clàssics.