Teresa Salat, la dona que va fer estimar Cervera

M. Teresa Salat ha mort als 77 anys. Entusiasta, compromesa, capaç.

Sabia guardar una gran sorpresa cada vegada que parlava en públic, la qual cosa feia que la gent sortís sempre de les seues conferències amb un somriure a la boca i amb un trosset més de la ciutat impregnat en la seua identitat. Salat va fer estimar cada racó de Cervera. De fet mai ningú no va posar en dubte que, quan tocava presentar un relat de la història local, apareixeria el rostre de Salat.

Segura, s’ho preparava tot mil hores; assequible, l’entenia tothom; sensible, et mirava als ulls i feia que t’identifiquessis amb el que deia; contundent, les seues paraules ressonaven per tot l’auditori insubstituïbles. M. Teresa Salat ha estat durant més de tres dècades la veu de la història de l’art a la capital de la comarca.

Ho saben tots els que eren joves a la Segarra en la dècada dels 80 i 90, quan només hi havia institut a Cervera i ella era la professora. Ho saben els grans. Salat va agafar el relleu de Duran i Sanpere, a qui recordava en cada conferència.

Va ser la primera directora del Museu Comarcal de Cervera de forma altruista fins a l’any 2001, quan va agafar el relleu Carme Bergés; al Centre Municipal de Cultura els seus llibres es van ocupar de reivindicar cada racó de la ciutat, amb contes infantils com Viatge a l’origen de la Generalitat o Cervera, quina història, o amb llibres per als més grans com la Guia històrica de Cervera, o l’any passat, el volum gràfic dedicat a la parròquia gòtica de la ciutat. Amb Salat la capital coneix cada detall del Modernisme, de la Guerra del Francès, cada racó de la parròquia des de les campanes del segle XIV fins als vitralls de Coli de Maraya, a Les Completes, cada altar o la mateixa Passió. Va inaugurar les visites als palauets del carrer Major, va ser peça clau de Carme Bergés quan es van inaugurar les escenificacions per donar a conèixer la Casa Duran, en les visites a la Universitat i el seu Paranimf.

Gràcies a ella sabem la història de cada un dels setze temples religiosos de Cervera. Salat hi era sempre. Al Centre Obrer, per parlar de la Guerra Civil; al Centre d’Estudis Segarrencs, al Fòrum l’Espitllera.

Va ser qui va defensar que el carrer General Güell s’havia de dir carrer Guinedilda, dona que va fundar Cervera al segle XI i el primer carrer de la ciutat amb nom de dona. Va proposar i va aconseguir que el 2021 s’atorgués a La Cerverina d’Art el premi Sikarra. Era incansable i ho transmetia amb tot el seu entusiasme.

La seua mà és clau per entendre que la gent de Cervera porta el patrimoni històric a la sang. Va afrontar l’última dècada amb un càncer dolorós que només podies constatar per la forma en què caminava o al seu rostre desencaixat. Quan li preguntaves per la salut, la seua resposta era pura ironia: “Fins que el cos aguanti, els metges no s’ho creuen, però jo ho tinc clar.” La seua actitud era la mateixa: “Ara farem..., “Em faries una foto d’aquesta porta que...”.

És filla de l’històric alcalde Joan Salat, però per a la gent és M. Teresa Salat, una dona amb identitat pròpia, que no necessita recomanacions, ni avis, ni ser filla de...