Aquells meravellosos anys

La setmana passada ens va deixar el periodista Josep Lluís Cadena. Director de Ràdio Lleida-Cadena SER (l’emissora degana de les terres de Lleida, com deia amb orgull), professor universitari del Grau de Periodisme i Comunicació de la UdL i president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre els anys 2010 i 2014. A tots i totes els qui hi hem tingut tracte ens envaeix la profunda tristesa d’haver-lo hagut d’acomiadar tan aviat però, a la vegada, l’agraïment per haver gaudit de la seva expertesa, professionalitat, compromís, fortalesa.

i, sobretot, de la seva amistat.En el nostre cas, els periodistes que vam integrar la junta del col·legi entre els anys 2010-14 li volem agrair públicament com ens va guiar i liderar durant aquell mandat. Uns anys en què el col·legi va impulsar la formació continuada, amb acords amb la demarcació de Barcelona per gaudir dels mateixos cursos a Lleida, i es va dotar de codis per millorar la pràctica periodística com el tractament de temes mèdics.El Josep Lluís va prendre el testimoni dels anteriors presidents del Col·legi de Periodistes de Lleida, Josep Ramon Correal, Pau Echauz, Jesús Riverola i Ramon Mesull amb una il·lusió i un compromís que s’encomanava.Recordem molt vivament la seva participació activa en les juntes de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on era una veu ferma en representació de la professió lleidatana i no defallia en la defensa de les nostres demandes.Fem-ho. Era la seva consigna.

Davant qualsevol idea o proposta, ens empenyia a tirar-la endavant, amb entusiasme, ganes i vocació de servei.Les reunions de la Junta van ser sempre espais de diàleg, d’anàlisi i cerca de solucions consensuades. Ell ho feia possible des de l’acurat coneixement dels mitjans de comunicació i de l’evolució de la professió i la societat.Més enllà de la tasca encomanada pels companys de professió de Lleida, ser membres de la junta del Josep Lluís ens va permetre teixir una amistat i afecte indestructibles. El seu caràcter acollidor, amb aquell somriure permanent que el caracteritzava, generava un espai de confiança i generositat que ens va permetre créixer a tots.Els bons moments es compartien, i els complicats, també.

I ell hi era sempre, disposat a ajudar. El nostre entrenador, el nostre líder, el nostre amic.El sotrac de la seva partida ens fa valorar, encara més, la seva vàlua com a persona. I aquest do que tenia, innat, per fer que la gent que tenia al voltant se sentís bé.Josep Lluís, ha estat un regal de la vida compartir camí amb tu, però el viatge se’ns ha fet curt.Sempre celebrarem la teva amistat.

Sempre ens quedarà la Suda.