Salvem els ramats i els pastors de Catalunya

Un ramat pasturant en un prat, sota l’atenta mirada d’un pastor amb morralet i bastó de ganxo i un parell de gossos que vigilen. Una foto de postal que quedaria bé en qualsevol xarxa social. I sabem que no és només això: els pastors fan una funció social ajudant que no es perdin prats, a mantenir camins que, si no hi passessin les ovelles, ja no serien transitables i juguen un paper vital en la prevenció d’incendis en contribuir a la reducció de la càrrega de combustible dels nostres boscos.La societat en general defensa aquest ofici fent bandera de les funcions socials que realitzen més enllà de la pròpia de produir. El problema és que sovint aquí s’atura el relat i a l’hora d’omplir la cistella de la compra no els corresponem. Hi ha l’hàbit social de consumir aquest tipus de carn de forma esporàdica, d’àmbit festiu i reservat a la restauració i no hi ha costum d’oferir-ne als més petits de casa. A aquest fet se li suma la falsa creença de l’elevat preu, no donant opció a formes de consum més econòmiques i igual de lloables gastronòmicament.Amb la creença que fent pedagogia aquest escenari pot canviar i fent ús de les eines que m’ofereix el fet de ser diputada de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, aquesta setmana vam portar a debat una proposta de resolució a la comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en defensa del consum de la carn d’oví i cabrum. La proposta va rebre un ampli suport per la resta de grups de la cambra.La iniciativa, a banda d’un reconeixement a la ramaderia extensiva i a l’ofici de pastor promocionant el producte d’alta qualitat que produeixen, farà que tots els menjadors escolars de les escoles públiques de Catalunya ofereixin mínim un cop al mes aquest tipus de carn al menú ordinari. Es faran jornades didàctiques a les escoles per donar a conèixer l’ofici i sortides de camp i es farà difusió als sectors d’elaboració càrnia, a les empreses de plats precuinats i a la restauració de les opcions culinàries que ofereix la carn d’oví i cabrum menys conegudes i més econòmiques com la llonganissa, les hamburgueses o les croquetes de corder.Fem un pas més, que no ha de ser l’únic per a un sector que és tan necessari i que està en perill d’extinció. Llarga vida als nostres ramats i als pastors que ho fan possible!