Recuperant el progressiu

ROCK

★★★★✩

El rock progressiu va ser un moviment que va viure la seua època daurada a cavall de les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, amb representants brillantíssims com King Crimson, Yes, Genesis, Camel, Emerson, Lake & Palmer, Van der Graaf Generator, Jethro Tull o Soft Machine, entre força més, desenvolupant-se a partir del folk progressiu, de la música clàssica i de la improvisació del jazz, com una via nova i avantguardista per conferir realçament i credibilitat artística a la música rock després d’una dècada vertiginosa que ja mostrava símptomes d’esgotament. La veritat és que el gènere va oferir algunes obres mestres, ara autèntiques peces de col·leccionisme discogràfic malgrat que, a causa de la prodigalitat excessiva, va arribar a embafar bastant la clientela amb els seus temes interminables, lletres inintel·ligibles tot i que suposadament intel·lectuals i demostracions exagerades de perícia tècnica instrumental, amb la qual cosa només va faltar que es popularitzés la música disco i es produís la irrupció descarada del punk perquè aquesta grandiloqüent tendència musical entrés en crisi...En aquests temps que corren, amb música de baixíssima qualitat i mal educada que ho ha inundat tot, és habitual que alguns nostàlgics, per airejar-se, es remuntin cap al passat per gust cap al vintage, sent el cas del progressiu un altre més dels estils en els quals alguns han decidit capbussar-se. En aquesta tessitura hi haurà els locals Scòpics, format per músics, gairebé tots no professionals, però que fa cert temps que es reuneixen per practicar música progressiva, havent desenvolupat una molt estimable relació de composicions que tenen relació i sonoritats molt pròximes amb algunes de les bandes citades al principi. Bons amics d’un servidor tots aquests músics –encapçalats per Josep Ramon Jové, artífex del festival Jazz Tardor que ben aviat inicia l’edició del trenta aniversari (Tonet Rufié, Carles Juste Lo Beethoven, Quim Solé i Gerard Moragues completen el combo)– van presentar el seu vistós i suggeridor treball, d’acompanyats pel conegut poeta Amat Baró i la talentosa cantant, guitarrista i compositora Anna Simó, que van aportar versos, el primer, i diverses cançons pròpies, la segona. Atesa la meua relació d’anys amb tots ells, podria semblar d’afalac impropi i fàcil afirmar que el que fan està molt bé i que l’estona que ens van fer passar l’altre dia a l’Antares va ser del tot agradable i de gran mèrit atesa la seua condició d’amateurs. Veient-los i escoltant-los, pensava en silenci per a mi que estaria la mar de bé que Scòpics publiquessin les seues cançons en suport tangible (en vinil si pogués ser) i amb una llustrosa carpeta desplegable de disseny gràfic meravellós, com aquells que es prodigaven tant ara fa 50 anys.