Les entitats socials fan política?

La resposta és que sí, que en fan i que n’han de fer indubtablement. Aquesta afirmació pot resultar xocant i escau justificar-la. Les entitats socials, i específicament les que apleguen voluntariat, tenen un tret comú: treballen per a la inclusió i cohesió social amb especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, en àmbits força extensos, que van des de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social a l’acompanyament de col·lectius desfavorits. La seva acció és, per tant, política en ella mateixa i no hi cap la neutralitat o la distància estèril amb l’ordinari funcionament de les societats democràtiques. Això establert, el seu àmbit d’acció no és el territori de la política stricto sensu o de l’administració i govern dels assumptes generals. La confrontació política, l’activitat partidista, la representació de la societat en institucions executives de govern o parlamentàries no són activitats pròpies de les entitats socials.L’abast dels objectius de les entitats socials i la seva complexitat demanen necessàriament de la intervenció dels poders públics. La transformació social profunda, imprescindible perquè els objectius de les entitats s’assoleixin plenament, no es pot fer únicament amb les seves pròpies forces. A la vegada, els governs no poden assolir els seus objectius de justícia social, equitat i protecció dels més febles sense la contribució de les entitats socials del voluntariat.Per tant, les entitats estan abocades a ser actius davant dels governs i parlaments perquè les polítiques públiques s’adrecin a l’assoliment dels objectius compartits assenyalats. La incidència política ha de passar a formar part de les activitats de les entitats socials amb naturalitat i dins dels límits escaients, d’acord amb la seva naturalesa i finalitats. Han de fer política, sí o sí. Una bona part de les accions de les entitats socials es poden dur a terme gràcies al voluntariat, força poderosa que influeix en la vida de les persones i contribueix a canviar actituds, qüestió imprescindible per a l’assoliment de les reformes polítiques transformadores que les entitats socials preconitzen. La força del voluntariat ve del seu altruisme i perquè fan del radicalment altre l’objecte de la seva activitat. El voluntariat reforça les entitats socials i les fa guanyar en autonomia, independència i propòsit, principis essencials per a la seva acció política i social, a la vegada que fonaments d’una relació curosa i equilibrada amb els poders públics, que ha d’estar presidida pels principis de complementarietat, continuïtat, transparència i respecte mutu i que té en el diàleg franc i honest un instrument privilegiat d’entesa. D’aquesta manera, i amb la bona política, l’interès general i la justícia social en sortiran guanyadors.