Convivència o conveniència?

Sempre he defensat un model de descentralització de serveis socials a fi de donar cobertura a les necessitats de les persones. L’esmentat model, d’atomització, ha de servir per descentralitzar els serveis socials del Centre Històric i, simultàniament, donar una cobertura digna en la defensa dels drets de les persones.Prova d’això és que el passat mandat el grup popular a la Paeria ens vam oposar frontalment a dos projectes que eren a sobre de la taula: l’alberg a Pardinyes i les Josefines a Escorxador. El primer, hem complert la nostra paraula i no s’ha desenvolupat i, el segon, xocaran amb la nostra oposició frontal, sense matisos, ja que no acceptem imposicions ni estratègies encobertes fruit de la improvisació i la falta d’idees que transformin la nostra ciutat en positiu.El passat mandat vaig defensar que l’alberg i les Josefines eren dos projectes imposats, d’esquena a la ciutadania i sense consens entre les entitats veïnals i comercials. Avui, els socialistes repeteixen la pitjor estratègia de l’obsolet model social de Pueyo, cometen els mateixos errors, amb un element en comú: no escoltar la ciutadania i es neguen a obrir processos de participació ciutadana. Sembla que els espanta cedir la paraula als nostres veïns.Prova d’això és que han explicat abans al conseller de la Generalitat el seu projecte social per a Lleida que a les mateixes entitats veïnals dels barris. Rendeixen homenatge a la Generalitat abans que als nostres veïns. Ells ho anomenaran “fer ciutat”, jo “Barcelunya”. El model social i l’estil polític dels socialistes és una còpia del model de Pueyo: projectes imposats, sense consens, per conveniència política i no per convivència entre persones i barris. M’adreço directament als veïns del Centre Històric, barri en el qual vam ser la segona força en vots en les passades eleccions municipals: no únicament centralitzen serveis, sinó que a sobre els sobrecarreguen. A saber, augmenten les places de Jericó, més pisos destinats a serveis socials, per motius diversos i sense un projecte de recuperació del barri. El contrari del que s’havia promès. Els socialistes asfixien el Centre Històric, s’acarnissen amb els seus veïns. A més d’aguantar sorolls i barbàries durant les nits, han d’assumir la imposició de més serveis socials. Imposició sobre imposició. I si es queixen, més! Ni comissaria dels Mossos, ni el famós edifici per centralitzar els serveis administratius de la Generalitat. Plou sobre mullat.I em dirigeixo, també, als veïns de Templers-Escorxador-Instituts-Sant Ignasi, zona en la qual també vam ser la segona força en vots en les municipals: us ho vaig dir i ho repeteixo, les Josefines ha de ser un edifici al servei del barri i dels veïns. Proposem habilitar un centre de salut, espais per desenvolupar amb dignitat activitats diverses per a les entitats associatives, veïnals i comercials. No acceptarem imposicions en un carrer Acadèmia que no pot aglutinar més serveis socials, la solidaritat d’aquest carrer de Lleida no dona per a més. Als veïns de Balàfia, no acceptarem des del PP Lleida models que no estiguin consensuats amb veïns i entitats; repeteixo, veïns i entitats.No m’atribueixo ser la veu de tots els ilerdencs, perquè no ho soc, però que ningú no oblidi que em vaig presentar com a alcaldable en les passades eleccions municipals, resultant ser la segona força política més votada. És a dir, el nostre projecte va ser el segon més avalat, i per alguna cosa deu ser, almenys, per defensar els mateixos principis i criteris les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, en interès de ciutat, amb un projecte transversal i per donar veu als que volen una Lleida de llibertat i progrés.Tinc les idees clares i no ens rendirem. Per molt que pactin els de sempre per no canviar res, alternar-se al poder i fer perquè tot continuï igual, aquí segueixo per plantar cara a les seues ocurrències!Faré valer els vostres vots, el vostre suport, per ser la veu dels que voleu recuperar Lleida dels nyaps d’una esquerra injusta que imposa models d’esquena a la participació ciutadana i que rendeix homenatge a la Generalitat abans que als seus veïns. Us convido a obrir els ulls, treure-us la bena. Ho vaig dir al meu anterior article i ho repeteixo: el socialisme a Lleida està en decadència, sense projecte, sense il·lusió i estancat. Lleida està igual o pitjor que fa 150 dies. Exigim un canvi de rumb immediat. Confieu en la #Lleidaimplicada, agrupeu-vos al voltant del nostre projecte per recuperar els barris i per un futur de llibertat.