Fer volar pollastres

Fa dies que estem vivim un bombardeig de notícies sobre l’increment dels productes agroalimentaris al consumidor. D’aquest increment, ramaders i pagesos no ens en beneficiem. Nosaltres, en molts casos, només estem cobrint costos i, en algun cas, perdent diners. Si el preu de l’oli s’ha duplicat i ja és un fet, com a paradigma de l’increment dels preus a plaça, només ha faltat que una organització agrària i la patronal avícola diguin que el preu de la carn de pollastre es triplicarà en un futur. Però aquesta llei no està escrita ni aprovada. Per què hem de contribuir a l’alarmisme?Es basen en una suposada revisió de la normativa de benestar animal, fruit d’una iniciativa legislativa popular d’uns milers de firmes a tota la Unió Europea i presentada a la Comissió Europea. Aquesta va acceptar, com pertocava, estudiar-la. Una altra cosa és si un col·lectiu amb l’aval d’uns milers de firmes pot canviar la manera de produir aliments. Els ramaders complim les actuals mesures de benestar animal de la Unió Europea. Tècnics i experts veuen que són les millors condicions de benestar animal al món, i nosaltres ens hi emmotllem i, així, garantim un màxim respecte, que només es dona a Europa. Encara que entrés en vigor aquesta proposta de revisió de la normativa de benestar animal, la carn de pollastre no pujarà als consumidors. Es tracta d’un producte essencial, de les proteïnes més barates que hi ha avui en dia al mercat. Si la Unió Europea abona la iniciativa legislativa popular, el que passarà és que s’incrementarà la importació de pollastres de països tercers, més barats, amb menys controls sanitaris i molts menys requisits de benestar animal, en detriment de la carn de pollastre produïda a la Unió Europea. Quina contradicció! Entre altres, la revisió de la normativa vol allargar el cicle de vida dels pollastres a 56 dies; ara com a molt s’allarga als 49. També vol reduir la densitat de les granges, que ara és de 33 kg/m². Aquí, no hi ha damunt la taula cap número de kg que vulguem posar per metre quadrat, segons hem vist en les diverses reunions sectorials que hem tingut d’ordenació ramadera.No hem de posar el crit al cel abans d’hora. Abans hauríem de treballar junts perquè els avicultors que avui quedem tinguem un futur. Venim d’uns anys en què els costos de producció que tenim a les nostres granges han pujat molt, i els beneficis no han augmentat amb la mateixa proporció. Hem de treballar per un model de pagesia distribuïda al territori i això passa per defensar les granges i millorar les condicions de treball dels ramaders que tenim, de mitjana i petita dimensió, i no oblidar que la millor manera de garantir el benestar animal és comprar carn de pollastre produïda a la Unió Europea.