XINO XANO
Ens falta temps
Sempre corrent amunt i avall. Pendents, en tot moment, del rellotge o del mòbil. Intentant que qualsevol imprevist no ens faci saltar l’agenda pels aires. Tot quadriculat i mil·limetrat. Sense espai per a la improvisació, per als canvis, per a la llibertat. La rutina, els horaris i una agenda corsecada ens marquen el calendari vital i professional. Vivim esprement tots els minuts, però, tot i així, ens falta temps. Portem un ritme frenètic, gairebé delirant. Correm per arribar d’hora a la feina, per anar a recollir aquell encàrrec, per assistir a una reunió.. i per a les coses més quotidianes, fins i tot banals, com cuinar, posar rentadores o passar l’escombra. Correm per tot, com si es tractés d’una acció executada rutinàriament. Potser sense ser-ne del tot conscients, estem immersos en un món de presses i només anhelem tenir més buits a l’agenda per compartir-los amb la família o els bons amics. O per fer el que, de vegades, també és necessari: decidir què et ve de gust i quan. Allò que hauria de ser més comú ha esdevingut extraordinari i insòlit. Per això, intentar buscar més estones de calma, tranquil·litat i reflexió és, gairebé, viure a contracorrent. Quan, en realitat, potser és el més imprescindible per entendre en cada moment on som, què desitgem i cap a on volem anar. Una companya periodista i també professora meva a la facultat, Mònica Terribas, recordo que un dia ens va sentenciar una frase que m’acompanya sovint: “Reflexionem, reflexionem, si no, no podrem moure el món perquè no l’entendrem.” Sens dubte, ens falta temps. O potser, més ben dit, hem de gestionar-lo millor. Si entenem la vida com un conjunt d’experiències, emocions i situacions que cal viure intensament, potser és important tenir la sensació que administrem bé el temps i no correm per tot. Perquè les incerteses o els maldecaps venen sols, no cal buscar-los. Per tant, quan tinguem davant minuts per gaudir, paga la pena aprofitar-los abans no sigui tard. Perquè aturar-se i fer aquestes reflexions és, també, una qüestió de temps. Aquell que ens obliga a ressituar-nos per seguir. I que dona sentit a la vida rutinària que ens acompanya dia rere dia. El desembre és el mes indicat per pensar-hi abans de fer la llista de propòsits del nou any. Un desig, més temps.