PISA 2022: necessitem millorar

Quan arriben els resultats PISA sempre hi ha enrenou. Tot i que hi ha hagut una davallada general a Occident, Catalunya en surt mal parada i s’allunya de la mitjana espanyola: 21 punts respecte al 2018, en equivalència. Catalunya és un curs per sota de Castella i Lleó i dos per sota del nou líder a PISA, el Japó. Seguint l’anàlisi de Xavier Martínez-Celorrio, Catalunya té un 30% d’alumnat en els dos nivells més baixos (molts) i un 20% en els tres nivells més alts (pocs); quantitats desproporcionades segons el seu nivell de riquesa i desenvolupament.Un dels temes importants a escometre és la complexitat a les aules. Tot i que el Govern ha parlat d’una “sobrerepresentació” de l’alumnat migrant, barrejant conceptes, el cert és que la inversió a Catalunya és d’un 3,92%, mentre a l’Estat és del 4,93% segons els sindicats. Les retallades es van endur les aules d’acollida, vetlladores, la 6a hora, els plans educatius d’entorn, els menjadors als instituts, el calendari escolar.. Quan es pensa revertir?El fet de la comprensió lectora no ens hauria de venir de nou. En el darrer estudi PRILS, l’alumnat de 4t de primària obtenia una puntuació de 507,14 punts, 14 per sota de la mitjana de l’Estat (521). Els que hem estat a les aules de primària recordem molt bé que llegíem a tota hora, en veu alta, llegia la mestra i entre tots, per capítols i fragments. S’aprenia a llegir amb ritme, pauses, l’expressió era molt important. Llegíem per aprendre. Biblioteques d’aula i de centre. En quin moment es va començar a perdre la lectura? És molt possible que amb aquests horaris rígids d’una matèria rere l’altra sense connexió. Sabem que a l’escola s’ha d’aprendre a llegir, a escriure i a comptar, la qüestió és com ho fem perquè els i les mestres portin endavant el seu ofici sense pressions i burocràcia inútil.Hem de tenir en compte que aquests resultats de les proves PISA són una referència, però mai una conclusió. S’ha encès la llum vermella i necessitem millorar en molts nivells, sempre en diàleg amb professorat i famílies, posant el focus en el 0-3, dotant-los del pressupost adequat, recolzant els i les docents en aules cada cop més complexes, acompanyant els centres d’FP i un llarg etcètera.