Jo també vull decidir

La participació és un dret ciutadà. Les persones en demanen cada dia més la seva aplicació real, més enllà dels moments electorals. Per això, des de la Lleida Implicada treballem a peu de carrer per obrir les portes del nostre projecte a tothom, on sereu benvinguts!Vull que decidim el futur de Lleida entre tots. Es parla molt sobre per què la ciutadania s’allunya de la política, sobretot, la municipal. Som conscients que se’ns fa difícil participar de les decisions del dia a dia en l’àmbit autonòmic o nacional. En canvi, per què no podem decidir sobre la ciutat que volem construir plegats?La política municipal ha d’anar més enllà de posar una papereta en una urna cada quatre anys. Els que creuen que aquest model és òptim i confortable, en la meva opinió, van errats. Hem de preguntar a les persones quina Lleida volem, fent-los partícips de la presa de decisions en determinats sectors com l’econòmic, cultural o esportiu. Amb la voluntat d’apropar l’Ajuntament als seus ciutadans.La política local ha de sortir de la seva zona de confort per aproximar-nos a les persones.Els pressupostos han de ser participatius, com ho han de ser els projectes importants de ciutat que d’una manera o altra ens afecten a tots.La política municipal ha de tenir la capacitat d’aproximar-se a les persones, al teixit associatiu, veïnal i empresarial en la presa de decisions. No n’hi ha prou amb votar cada quatre anys perquè oblida les necessitats del dia a dia. La ciutat flueix i les decisions també. Vull que decidim, per exemple, el futur de les Josefines tot escoltant els veïns de Templers, Escorxador, Instituts i Sant Ignasi. Hem de poder escollir, entre tots, el futur de l’actual baixador de l’estació d’autobusos. Hem de pronunciar-nos, tots, sobre les zones de baixes emissions. Hem d’elegir com volem que sigui l’urbanisme, la mobilitat i els barris de Lleida, amb pressupostos participatius. Hem de preguntar als veïns de Pardinyes i Balàfia si volen revertir el porta a porta perquè els hi van imposar sense consultar. Si no fem que els veïns participin de les decisions, els deixem en l’oblit i els desplacem del centre de les decisions. Així, doncs, hi ha dos models: escollir la Lleida que volem, entre tots, com defenso, o com proposa l’esquerra socialista i secessionista, deixem que elegeixin ells per tu, per mi, per nosaltres. No vull que em/ens limitin la llibertat a elegir perquè, quan altres elegeixen per un mateix, la balança es desequilibra.Us pregunto: a Lleida, amb quasi cinc dècades de governs municipals d’esquerres, més enllà de posar una papereta cada quatre anys, què hem elegit en la política local? Sort que l’esquerra és la garant de la participació ciutadana. Això sí, ens prefereixen callats, silenciats, submisos i asfixiats a impostos. Algú ho havia de dir! Mentre estem preocupats per la inseguretat, deixadesa, brutícia i decadència, altres decideixen per nosaltres. Ens tenen entretinguts.El més clar exemple el vam viure a Pardinyes quan les esquerres volien imposar-nos un model obsolet d’alberg. Només la resistència ciutadana que va aguantar fins a les eleccions municipals va impedir la construcció d’un projecte imposat d’esquena al barri.Així, doncs, el govern municipal té el deure d’escoltar tothom, sense imposar. Hem de fer que la ciutadania, joves i no tan joves, ens sentim com a propis els projectes de ciutat, i això només és possible participant-hi. No ens deixem contaminar per l’enveja, l’odi, el ressentiment que es tradueix en un tracte discriminatori vers els ciutadans per impedir-nos participar de les decisions importants.Per això, hem de donar la batalla cultural a l’esquerra sociològica i al socialisme. Ens volen negar el dret a decidir el model de ciutat que volem, desviant l’atenció. Per exemple, recordeu les cartes que enviava el regidor de participació ciutadana per dir qui havia de participar en els consells de zona? Com ens descuidem, no únicament decidiran ells per nosaltres, sinó que decidiran qui ha de decidir per nosaltres. Ja saben: socialisme o la Lleida Implicada.