Predir les obstruccions coronàries

L’ateroesclerosi és un procés lent d’acumulació de greix i cèl·lules inflamatòries a les artèries. Aquest procés es produeix per múltiples causes, com l’envelliment, la hipertensió arterial, els alts nivells de colesterol o la diabetis, entre d’altres. Quan l’ateroesclerosi afecta les artèries que porten sang al cor (artèries coronàries), les pot obstruir, reduint la quantitat de sang que arriba al múscul cardíac (isquèmia miocardíaca) i produeix símptomes com dolor al pit o dificultat per respirar, i fins i tot un infart de miocardi. 

Les artèries coronàries es poden classificar segons la seva mida en grans (macrocirculació) o petites (microcirculació). Actualment, l’estratègia més precisa per avaluar l’afectació de les artèries coronàries per l’ateroesclerosi és la realització d’un cateterisme cardíac, que consisteix en una angiografia coronària i una avaluació fisiològica. L’angiografia coronària és un procediment invasiu que consisteix a introduir catèters al cor per avaluar l’anatomia de les artèries coronàries. Mitjançant aquesta tècnica, podem determinar si hi ha obstruccions a les grans artèries coronàries, la seva ubicació exacta i la seva severitat. Tanmateix, en una elevada proporció de pacients amb isquèmia miocardíaca, no es documenta cap obstrucció en l’angiografia coronària. En aquests malalts és molt útil realitzar una avaluació fisiològica per detectar alteracions ocultes de la macrocirculació o la microcirculació. Aquesta avaluació fisiològica invasiva consisteix en la realització de mesures a les artèries coronàries amb un sensor específicament dissenyat. Amb aquesta tècnica podem determinar si hi ha isquèmia miocardíaca derivada d’alteracions a nivell de la macro o de microcirculació. No obstant això, es tracta d’un procediment invasiu que comporta ingrés hospitalari, costos econòmics elevats i possibles complicacions i, per tant, ha de ser realitzat per personal qualificat.Els microRNAs (miRNAs) són molècules que tenen un paper clau en la regulació de gairebé tots els processos fisiològics. Podem determinar els nivells d’aquests marcadors biològics mitjançant una anàlisi de sang obtinguda per punció venosa. Els miRNAs modifiquen la seva concentració a la sang degut a obstruccions a les artèries coronàries i són una eina potencial per diagnosticar aquestes alteracions coronàries d’una manera més senzilla, ràpida, segura i còmoda per al pacient, ja que només cal una extracció sanguínia per realitzar l’estudi. Tanmateix, encara no coneixem exactament quins miRNAs es modifiquen en presència d’obstruccions coronàries.El Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i el grup d’investigació translacional en medicina respiratòria de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) hem desenvolupat un projecte de recerca en què participen tres centres espanyols més amb el qual pretenem determinar quins miRNAs estan associats a obstruccions de les artèries coronàries. Volem determinar si hi ha alteracions específiques dels miRNAs relacionades amb obstruccions a la macrocirculació o a la microcirculació. Mitjançant un enfocament innovador basat en intel·ligència artificial, desenvoluparem algoritmes diagnòstics per predir la isquèmia miocardíaca originada a qualsevol nivell de la circulació coronària, per tal de descartar, detectar i classificar les obstruccions coronàries en malalts amb dolor al pit. Aquest projecte de recerca ha estat premiat amb una beca de recerca de la Societat Espanyola de Cardiologia. Si es confirmen les nostres expectatives, algoritmes diagnòstics que incloguin la determinació de miRNAs, podrien ser útils en la pràctica clínica diària, evitant procediments invasius en uns certs casos i permetent optimitzar els recursos sanitaris.