El crit

La situació és tan greu a escala global, és tan complexa, que fa l’efecte que no és possible reconduir les ombrívoles situacions actuals: conflictes bèl·lics que queden irresoluts enmig de la pobresa extrema; la immigració en condicions intolerables, mentre ens trobem perplexos per la costosíssima preparació de viatges a l’espai i altres planetes en lloc de fer-ho per al millor coneixement i cura de la Terra.Les propostes de la dècada dels seixanta del segle passat (UNESCO, L’home i la biosfera; Club de Roma, Els límits del creixement) van ser, així com va passar després amb les dos Cimeres de la Terra (1992, Rio de Janeiro, i 2002, Johannesburg) totalment desateses. Els interessos econòmics han continuat prevalent i és especialment lamentable que en les conclusions de les reunions COP sobre medi ambient s’anunciïn acords generals.. però “no vinculants”. Quina vergonya!S’ha intentat en algunes infreqüents ocasions, substituir la força per la paraula: Wilson el 1919, al crear la Societat de Nacions; Roosevelt, el 1945, que estableix les Nacions Unides i promou la Declaració dels Drets Humans; Obama, al finalitzar l’any 2015, subscriu amb visió i coratge els Acords de París sobre Canvi Climàtic i la Resolució “per transformar el món” de l’Agenda 2030...Però tot seguit, com ha passat des de fa segles, la força de les armes s’ha imposat sobre la mediació i l’alto el foc. “Si vis pacem para bellum” ha estat la resposta invariable dels grans poders. Ara ha arribat el moment impostergable de substituir amb prestesa i rapidesa, atesa la situació que enfrontem, el “bellum” pel “verbum”, les armes de guerra per la paraula, per la diplomàcia.És imprescindible actuar no només amb ferma voluntat, sinó sense ulterior demora, per aturar el genocidi d’uns i l’infanticidi de d’altres i el terrorisme. Ha arribat el moment de considerar la memòria com un deure i guardar silenci com un acte d’irresponsabilitat inadmissible.Està clar que és ara urgent una ciutadania plenament conscient de la realitat i de les possibilitats d’intervenció a escala mundial, deixant de ser espectadors del que s’esdevé per convertir-nos en actors del nou destí.La Carta de les Nacions Unides va establir en la seua primera frase que “Nosaltres, els pobles” evitarem l’horror de la guerra als nostres descendents.. Era un gran desafiament i una gran esperança.Ara sí, “Nosaltres els pobles” podem exigir a escala mundial un model de governança democràtica, amb un nou concepte de seguretat (seguretat humana, liderada pel president de la World Academy of Art and Science, Garry Jacobs). Ja són nombroses les institucions (Other News, Roberto Savio; World Peace Forum, José Félix Bentz; Impulsa Talentum, Bru Recolons) que s’estan unint en una gran xarxa global que permeti la mobilització de la ciutadania conscient en favor de la nova era amb aclarits horitzons.Juntament amb les accions de governança ja esmentades, cal portar a efecte un immediat alto el foc en els conflictes que hi ha oberts actualment, posant fi sense dilació al sacrifici de la població civil i en especial de la infància. Una altra de les qüestions que s’han d’abordar resoltament és l’eliminació de les ogives nuclears i el foment de la fusió nuclear com a font energètica. La regulació de les grans fortunes i dels migrants i refugiats és un altre dels temes que s’han de tractar a escala global sense demora.Estem en el 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans. La seua aplicació és essencial per posar en pràctica dels acords que “Nosaltres, els pobles” hem d’assolir sense ajornament.L’article primer de la Declaració Universal acaba dient que hem d’estar units fraternalment. Sí: només la fraternitat podria portar, en aquests moments, a una solució a escala mundial, a una nova era.Una gran xarxa global d’institucions universitàries, científiques i artístiques podria fer-se sentir. I la força de la raó prevaldria, per fi, sobre la raó de la força.