Un 2024 de guerres, eleccions i inestabilitat

serà intens el 2024 en eleccions, que es viuran com partides simultànies d’escacs. Prenguem una data: el 18 de febrer. Aquell dia, eleccions a Galícia, amb repercussió per a tot Espanya; a més, comicis municipals a la República Dominicana, avantsala de les legislatives i presidencials de maig; més primàries als Estats Units en aquells dies per elegir candidats la Casa Blanca amb Donald Trump trepitjant fort. I buscant a Àsia i Oceania, comicis també aquestes setmanes.A Espanya la batalla gallega és de gran impacte. Si es reelegeix el popular Rueda, una cosa molt probable, serà un èxit per al líder popular i anterior president gallec Núñez Feijóo, encara que els seus adversaris interns al·legaran que les seues majories absolutes eren mèrit del poderós aparell electoral del PP allà i no tant seues. Si no obtingués l’absoluta, Rueda no governaria, deixant pas a la nacionalista Ana Pontón, ja que els socialistes, encara que amb un bon candidat d’última hora, Gómez Besteiro, arrosseguen un partit dividit. Pedro Sánchez els va portar aquest cap de setmana la important conferència del PSOE a la Corunya, per reactivar la seua campanya.Totes aquestes partides electorals es jugaran amb la mirada posada en altres taulers. Atents, per exemple, a l’Equador, on han assassinat el fiscal que investigava l’assalt a una emissora de televisió, com a resposta a la guerra declarada a les màfies pel jove president Daniel Noboa. I a la fràgil democràcia de Guatemala, on el president progressista Bernardo Arévalo va haver d’esperar deu hores per prendre possessió. I amb ell, totes les autoritats del món que l’acompanyaven, inclòs el rei d’Espanya, Felip VI, perquè un “cop judicial” pretenia parar l’assumpció de poders. En dos línies telefòniques diferents, els amotinats de la Fiscalia sentien la pressió del narco en una i dels Estats Units en l’altra. La vicepresidenta de la Internacional Socialista, l’espanyola Hana Jaloul, va viure aquell dramàtic episodi: “Va ser increïble, però, per fi, la democràcia comença a trobar el seu lloc a Guatemala.” Que així sigui.El complex tauler internacional s’agreuja encara més quan es mira cap a l’Orient Mitjà, sense oblidar Ucraïna. No només és la cruel guerra a Gaza, que Netanyahu no està disposat a parar, perquè si es para cau ell, sinó la perillosa extensió cap a altres països de l’àrea. Primer, els bombardejos angloamericans sobre el Iemen per debilitar a la guerrilla houthi que assalta vaixells al mar Roig i amenaça una ruta clau per al comerç mundial. A continuació, l’entrada en escena de l’Iran amb intervenció puntual a l’Iraq i el Pakistan, amb resposta militar d’advertència. Ja no estem en el símil de partides simultànies d’escacs, sinó més aviat en la caiguda en cascada de les fitxes del dòmino. Difícil control.En aquest quadre tan inquietant, apareix Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, per denunciar que Israel va donar suport a Hamas per debilitar Palestina en el seu intent de construir un nou estat. Borrell, que de jove va passar una temporada en un quibuts, i no és sospitós de ser antiisraelià, és considerat pels sectors democràtics d’aquest país com un aliat a la seua causa. La solució se sap des de fa temps: construir un estat palestí al costat de l’estat hebreu i treballar la convivència. Però qualsevol avanç en aquesta direcció sempre és boicotejat pels radicals, Hamas principalment. I com es denuncia ara amb suport dels radicals israelians finançant indirectament els terroristes. Els extrems es retroalimenten en el foment de la violència. Quin començament d’any.