Memòria, record i homenatge

“No hi haurà poesia després d’Auschwitz”, va escriure Theodor Adorno. Just avui, 27 de gener del 2024, fa 79 anys que es va alliberar, precisament, el camp de concentració d’Auschwitz. És en aquesta data que cada any, des del 2005, es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’Holocaust va ser un episodi de genocidi i tortura en ple segle XX, en què van morir assassinades més de sis milions de persones. Les generacions passades i presents el recordarem, segurament, com una de les pitjors etapes de la història recent de la humanitat, un dels capítols més terrorífics i tristos que ha patit el món modern, a mans de l’home, a mans de l’horror del nazisme i el feixisme.Precisament, un dels principals objectius de commemorar el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust és que siguin les generacions futures les que recordin i difonguin aquell horror perquè no es torni a repetir mai més. Perquè, malauradament, com diu la famosa cita escrita a l’entrada del bloc número 4 del camp d’extermini d’Auschwitz: “El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la.”En els darrers anys, hem viscut conflictes armats o invasions –algunes encara les estem vivint i n’estan patint les conseqüències persones civils i indefenses, majoritàriament nens i nenes– que ens han fet recordar o reviure l’horror de la guerra i l’horror, també, dels efectes devastadors de l’articulació i la institucionalització de l’extrema dreta. Precisament, avui en dia, els mètodes poden ser més complexos, més meticulosos, però la voluntat de voler generar odi, conrear el conflicte, generar la imatge que som més poderosos i millors que els altres és la mateixa, i això permet la falta de respecte, l’insult, la violència fins a justificar la barbàrie aixafant tot un poble fins a exterminar-lo per part d’un enemic molt més poderós i amb suports internacionals.Com deia, el principal deure que tenim com a societat és la conservació del record i la memòria d’aquells fets fatídics que van acabar amb sis milions de persones mortes, amb famílies destrossades i amb una ferida que encara avui no s’ha tancat. El deure de les institucions és reparar la memòria de les víctimes i dels seus familiars, perquè a cada racó del nostre petit país hi ha rastre i record d’aquells que van lluitar per defensar els drets i les llibertats. A Lleida ciutat, per exemple, podem trobar més de 30 llambordes Stolpersteine que ens fan ensopegar amb la història de tants i tants lleidatans que van ser enviats als camps de concentració nazis.I és gràcies, també, al Grup de Treball de Memòria Històrica a l’educació secundària, el DEMD-Lleida, format per professors de secundària de diferents instituts de Ponent que organitzen activitats durant tot l’any, que aquest treball d’informació i sensibilització amb els més joves s’està duent a terme a la nostra ciutat. Va ser aquesta setmana, el dimecres 24 de gener, que es va celebrar la VII Commemoració Escolar del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, en què participaven alumnes de diferents instituts de la nostra ciutat. El lema d’aquest any, d’aquesta VII Commemoració, és clarivident i ens posa en alerta: “La fragilitat de la llibertat.”En els temps que vivim, amb tot el que està passant al nostre voltant en països massa propers –o fins i tot a casa nostra, amb l’auge del feixisme i de l’extrema dreta–, és més important que mai posar en valor els drets i la llibertat i, com diu el lema citat, la seva fragilitat. Perquè allò que ha costat tants anys d’aconseguir i de construir es pot tombar en un tancar i obrir d’ulls. Ja ha passat abans.Són dies com el que commemorem avui els que ens han de fer posar de nou al focus mediàtic un dels capítols més tristos de la nostra història perquè no torni a passar mai més. Montserrat Roig ho il·lustra molt bé en un dels grans llibres de capçalera pel que fa al relat de testimonis als camps de concentració, Els catalans als camps nazis: “Hi ha silencis que són més feixucs que d’altres. Si damunt de la nostra Guerra Civil hi ha hagut una boira fictícia però densa, hi ha aspectes del nostre passat recent que semblen haver estat engolits per l’absurd, pel no-res. Aquest és el cas dels catalans antifeixistes que patiren la deportació als camps nazis.”Perquè la seva història no caigui mai en l’oblit, perquè els seus valors antifeixistes i republicans visquin encara en els nostres dies, avui, des d’aquestes humils línies, el nostre més sentit record i homenatge.