La desubicació dels drets

Els darrers a sumar-se en aquesta praxi dialèctica tan fina han estat un grapat de veïns de Cappont que sense estar en contra dels establiments de culte musulmans es manifesten perquè els baixos d’un edifici no és una ubicació correcta, o impúdicament perquè és zona inundable i es preocupen pel seu benestar o perquè el valor cadastral de les seves propietats baixarà. I per què no és adequat? Pel trànsit o aforament de persones? Sense haver fet un estudi de l’estil m’atreviria a dir que molts establiments comercials multipliquen el pas de persones d’un oratori amb una capacitat de dos-centes persones. Però si volem comparacions més homogènies, podríem invocar uns quants centres de culte d’altres confessions que s’alberguen plàcidament en els baixos d’altres edificis residencials o altres mesquites, com la d’Alfred Perenya, que amb un aforament similar conviu de manera exemplar amb el veïnat.Només em queda recordar, un altre cop, que la teoria dels actes de la parla d’Austin, que ens va explicar com amb les paraules més enllà d’enunciar podem canviar l’estat de les coses. En aquest cas, com en arguments sobre la ubicació podem establir una discriminació i degradació cap a determinats col·lectius. És clar, sempre podem proposar a uns ciutadans exercir el seu dret de culte al polígon, a fora de la ciutat, mentre ciutadans d’altres confessions ho materialitzen pacíficament al seu barri. Això és la desubicació dels drets, que no és res més que llur vulneració.