Campió contra campiona

Els drames musicals solen centrar-se en la vida dels mateixos artistes que els protagonitzen, des dels seus orígens –més o menys senzills– fins a les seues trajectòries –més o menys convulses–, però en aquesta ocasió l’escriptora Candice Carty-Williams (Queenie, Portrait Artist of the Year) dona un cop a la taula i col·loca el focus principal allunyat de l’estrella. Concretament, ens traslladem a l’escena del rap, en la qual un exconvicte anomenat Bosco Champion (Malcolm Kamulete) ha aconseguit triomfar mentre que la seua germana petita, Vita (Déja J. Bowens), viu a l’ombra del seu èxit i es limita a ser la seua assistent personal no remunerada –fins i tot es diu que és ella mateixa l’encarregada d’escriure els compassos de Bosco–. Similar en el seu concepte a Neon (2023), aquí el conflicte familiar es dilata i serveix com a eix central per conduir la narració de l’ascens de Vita.

Qüestions com el sexisme en la indústria musical i el sentit de la tradició en el si del clan Champion, tornen a posar en dubte la igualtat d’oportunitats per raó de gènere en un món tan complicat –i masclista– com són les cultures urbanes.L’ambientació d’un sector comercial tan traïdor com aquest s’aconsegueix de forma tan solvent que rememora els mateixos artificis amb què es va enfrontar Jimmy Cliff fa cinquanta anys per assolir el cel a la pel·lícula musical jamaicana The Harder They Come (1972), encara que ara traslladades contra les figures de Bosco i Vita. D’altra banda, gran part del mèrit d’aquest drama recau sobre Aria (Nadine Marshall), la matriarca dels Champion, que alterna la modèstia i la solidaritat amb el rancor pel sentit d’independència –i presumpta deslleialtat cap al seu germà gran– de la seua filla Vita. Carty-Williams ens submergeix amb la seua ploma a través de vuit capítols en un cru i sonor realisme, tant exogen –la indústria musical– com endogen –l’enveja fraternal, la jerarquia familiar i les seues conservadores normes–, conduint-nos a descobrir quin és el preu que ha de pagar una jove afroamericana en la seua cursa cap a l’èxit, en què el talent només és la punta de l’iceberg i quan tot es resumeix en un duel entre campions. I com qualsevol xou del gènere, la banda sonora –amb composicions originals, algunes de les quals èxits certificats de Ghetts i Ray BLK– farà les delícies dels aficionats al rap i al hip-hop des del primer episodi.