Cançó repetida

El Govern d’Aragón PP-Vox té intenció, abans de l’estiu, d’eliminar el reconeixement exprés de l’aragonès i el català recollit en la Llei de Patrimoni Cultural. Aquesta llei, al seu article 4 determina que l’aragonès i el català d’Aragó, en què hi ha incloses les seues variants dialectals, són llengües i modalitats lingüístiques pròpies. Com es recordarà, aquesta redacció va ser introduïda el 2016 mitjançant una esmena de CHA a la llei d’acompanyament als pressupostos.Cançó repetida, sempre la mateixa cançó. Ja cansa. Això suposarà tornar al model que va impulsar el Govern PP-PAR el 2013. Va ser l’època en què es van popularitzar els acrònims lapao i lapapip, per no reconèixer el català i l’aragonès. Insisteixo, ja cansa, aquesta cançó.Vaig ser el primer alcalde del que coneixem com la Franja a manifestar-me en contra d’aquesta aberració del lapao. Així mateix, la Corporació Municipal que presidia i la població d’Alcampell, de la qual he estat vint anys alcalde, van aprovar una resolució que declarava la llengua catalana com a pròpia de la localitat, i així segueix en l’actualitat, en la qual s’empra tant a nivell oral com escrit: retolació de carrers, senyalitzacions, veu pública, cartells de festes i, per descomptat, la llengua habitual en els plens municipals.Val a recordar també que hi va haver un temps en què els membres del PAR literano apostaven per la cooficialitat del català a la comarca de la Llitera. Concretament, van presentar una moció a l’extinta Mancomunitat de la Llitera en aquest sentit. Era primers d’abril del 1996, ho recordo bé. Aquesta moció va tirar endavant per 21 vots a favor de 25 membres que érem del ple. O sigui, que segons aquesta moció que no ha estat derogada, ara com ara, el català continua sent cooficial a la comarca de la Litera-la Llitera.No ens ve de nou aquest atac a la nostra llengua, aquest menyscapte, aquest menyspreu. Les dretes d’Aragó mai han destacat pel seu suport a la cultura en general i, en particular, tenen una profunda aversió a la llengua catalana i per extensió a tot el que porti el qualificatiu de català. És una malvolença atàvica que busca culpar de tots els mals haguts i per haver Catalunya i els catalans. Només faltava ja que en la coneguda com a Franja es parlés la llengua de tan pèrfids veïns. Això mai, abans preferirien denominar-la ostrogot. Sé que no serviria de res remetre’ls que revisessin la història, que consultessin els filòlegs i lingüistes de provada solvència. Aquestes dretes vuitcentistes es basten i se sobren per determinar i sentenciar què és el que es parla a les nostres terres. Però els recordo que la seua llengua castellana també procedeix d’una altra terra que no és Aragó i ningú qüestiona ni la seua validesa ni el seu nom.Els puc assegurar que, encara que s’inventin noms per denominar el nostre català, encara que ens ignorin i menyspreïn, no ens callaran i continuarem fent honor als nostres avantpassats que ens van deixar aquest llegat tan preuat. El transmetrem als nostres descendents perquè són les nostres arrels i ningú mai ha de renunciar-hi.Fa més de 900 anys que els nostres repobladors ens van portar la seua llengua, igual que als aragonesos que parlen castellà els van deixar la seua els nouvinguts de Castella, i ningú qüestiona ni el seu nom ni la seua legitimitat.Tenen encara l’oportunitat de deixar les coses com estan, no els recomano el nou ridícul que protagonitzarien si tornen al lapao-lapapip, que va suposar una mofa nacional i internacional.Per cert, no necessitem parlar com a Barcelona, amb la nostra variant dialectal en tenim més que suficient per comunicar-nos amb els que compartim una llengua comuna.