S’ha avançat en el respecte als drets humans?

Malgrat els cent mil anys de l’aparició de l’Homo sapiens sapiens, amb el pas del temps no trobo que hagi millorat molt el respecte a les persones si ho comparem amb els avenços i progrés que s’han experimentat en molts aspectes de les ciències formals i empíriques com ara les naturals, socials o aplicades. Els individus de l’espècie humana que anomenem persones són objecte d’estudi des de diferents punts de vista: filosòfic, jurídic, social.. El seu origen etimològic veiem que prové de persona-ae, per aquella màscara, per sonare (fer-se escoltar), que portaven els còmics de l’antiguitat a través de la qual feien ressonar la seva veu, categoria reconeguda excepte per als esclaus. En l’entramat legal de diferents països veiem que la consideració de persona s’inicia en diferents moments del cicle biològic, ja que, per exemple, a l’Argentina el seu Codi Civil reconeix la personalitat física des del moment de la concepció. Altres ordenaments segueixen el principi de la vitalitat (naixement) i en alguns com l’Estat Espanyol es regeix pel criteri de viabilitat, és a dir, tenir forma humana i haver sobreviscut 24 hores fora de la mare. Caldria examinar, però, si s’ha progressat gaire en el capteniment pels drets humans vitals, socials i morals. A nivell de supervivència física, trobem que hi ha milions de persones, sobretot infants, que moren per manca d’una alimentació mínima. En l’aspecte social i existencial es detecten veritables mortaldats i massacres a causa de les emigracions, dels desplaçaments massius de poblacions a causa de les guerres, genocidis de col·lectius i ètnies, sovint per raons idiomàtiques o religioses, i també pel canvi climàtic. A nivell moral, psicològic i polític les malvestats també estan ben presents i tenen múltiples conseqüències com ara violacions, maltractaments físics, psicològics i polítics que coexisteixen amb les guerres actuals que, només entre la de Palestina i Israel, ja han ocasionat l’aniquilació de mil cinc-cents israelians i vint-i-cinc mil palestins, i això sense comptar ferits ni desplaçats. Per últim, cal destacar que les il·legalitats, agressions i violacions campen lliurement també per causa del gran capital i els monopolis, si bé els actors principals són els mateixos estats, incloent-hi els suposadament més democràtics, en què es vulneren impunement drets constitucionals, polítics i judicials, i no se n’amaguen. Al mateix Estat Espanyol, els principals dirigents dels dos partits majoritaris han manifestat públicament que pagaran el preu que sigui per evitar una consulta democràtica i pacífica a Catalunya, mentre pateix de fa segles un seguit d’espolis patrimonials, culturals, idiomàtics i econòmics. De corifeus i dispositius per a aquesta guerra bruta anomenada Operació Catalunya no els en falten, ja que disposen de tota una caterva de policia patriòtica, clavegueres, CNI, cúpules judicials i els poderosos mitjans de comunicació de Madrid. A més, manifesten públicament que per a la integritat del seu estat s’han d’emprar tota mena de mitjans, incloent-hi mentides i invenció de delictes, malgrat que el fiscal general de l’Estat manifesti públicament que “si va existir una Operació Catalunya va posar en perill tota l’estructura de l’estat de dret”. Ho dubta, Sr. Álvaro?