Pagesia o mort!

Vivim en una societat accelerada, que massa sovint camina per inèrcia i que es para ben poc a pensar en les conseqüències de cadascun dels seus actes. Vivim en un món on hem deixat de donar importància a allò mil·lenari, a allò que ens fa únics i diferents, per passar a donar valor i a posar en valor tot allò que és efímer, immediat i fastuós. En aquest nou món, algunes de les nostres accions no només no ens defineixen, sinó ben al contrari, esborren les nostres arrels i la nostra identitat.Aquesta setmana hem viscut un seguit de jornades de reivindicació del sector de la pagesia, dels agricultors i de les ramaderes que, farts de les pressions i les decisions que es prenen des d’Europa, han dit prou. Un dels motius pels quals han sortit al carrer –no només a Catalunya, a Espanya, sinó a la majoria de països europeus– és pels acords de lliure comerç que la UE està signant amb diverses regions del món i que estan generant i generaran una competència deslleial. Mentrestant, aquí cal complir una estricta normativa per garantir la traçabilitat, la seguretat, el benestar animal, la sostenibilitat i el futur del planeta. Els acords de lliure comerç amb Vietnam, Xile o amb els països que formen Mercosur, Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai –un dels més criticats– són els que han portat els nostres pagesos, els nostres defensors de la terra, a sortir als carrers, a omplir carreteres i la capital catalana de tractors per fer sentir la seva protesta i la seva veu.La pagesia de Catalunya es mereix un tracte en igualtat de condicions respecte a tercers països. Aquesta és una línia vermella que Esquerra Republicana ha defensat sempre davant d’Europa –per això hem votat sempre en contra d’aquests acords citats anteriorment, no com altres partits catalans que ara es posen en boca seva reivindicacions que abans tenien oblidades– i també davant de l’Estat espanyol. Si les regles del joc no són iguals per a tothom, la nostra pagesia està desprotegida. És per això que és molt important que en qualsevol acord comercial entre països s’incloguin les anomenades “clàusules mirall”, ja que és l’única forma perquè es garanteixi que tot allò que s’exigeix als agricultors europeus també s’exigeixi a les importacions.Des de totes les institucions tenim el deure de cuidar el nostre sector primari, aquell que omple el rebost de totes les cases de Catalunya, però també aquell que treballa i fa viure la nostra terra. Aquesta setmana, i després que els tractors hagin arribat també al Parlament, dibuixant una imatge que molts recordarem durant anys, tots els grups parlamentaris hem instat el Govern de la Generalitat a un seguit de reivindicacions històriques.Cal una simplificació administrativa, entesa com una agilització i automatització dels procediments sense sacrificar, en cap cas, la qualitat o la seguretat alimentària del sector. Cal continuar la lluita per un mercat comú europeu en igualtat de condicions, amb una defensa ferma de qüestions com la descentralització dels fons de la PAC (política agrària comuna) o bé la transparència de preus per aconseguir preus justos de mercat per a productes tensionats com la nectarina, el préssec, la llet o el raïm. I un tema vital, cal refermar el suport econòmic per a la correcció dels desequilibris que provoca aquest mercat global i europeu, així com agilitzar el pagament de les ajudes per totes les crisis que ha hagut de suportar el sector els darrers anys. I això també és feina nostra i no en defugim la responsabilitat. El compromís és fer-ho efectiu l’abans possible.Des d’ERC continuarem treballant per canviar un sistema de comerç internacional que, malauradament, és injust i insostenible i que aprofundeix en les asimetries globals existents. I ho continuarem fent des de totes les institucions, però, sobretot, des del Parlament Europeu, la cambra on els darrers anys s’han votat els acords que avui, en bona part, ens han portat on som. Ho explicava molt clarament la diputada europea d’ERC, Diana Riba, a les xarxes: “Hem aconseguit alguns avenços, però la feina per fer és encara ingent. I la farem! Perquè sense la pagesia no s’entén el país sencer. Defensem la pagesia, defensem el món rural.”