L’ecosistema educatiu llaurat amb tractorades

Les tractorades de pagesos d’aquests dies enrere obren moltes escletxes, des de qüestionar models econòmics i de producció dels aliments fins a com s’importa i s’exporta, passant per com es viuen les ruralitats, la vertebració i el desequilibri territorial o, fins i tot, el despoblament d’una part important del país. Escola, botiga i bar són pals de paller de molts pobles. I ai las!, quan en perden un.. Una seixantena de professionals de l’educació d’arreu de Catalunya vindran a Ponent per abordar el fet educatiu en l’àmbit rural. Convocats a Verdú per l’Aliança Educació 360, en una jornada que porta per lema “Potenciem els ecosistemes educatius rurals per garantir una educació a temps complet”. La població de l’Urgell és àmpliament coneguda per acollir des de fa dècades cites d’aquesta mena, com les del Grup Interuniversitari d’Escola Rural (GIER) o les del Secretariat d’Escola Rural. O per ser la seu del Centre d’Estudi i Interpretació de l’Escola Rural (CEIER). O per noms propis com el del mestre Joan Lluís Tous, que enguany fa 80 anys. L’escola rural, la de les tres P: petita, de poble i pública. La que compta amb una organització singular, en què s’hi dona un grau d’autonomia, amb grups-classe heterogenis que inspiren escoles urbanes amb projectes d’internivells. O la que requereix professionals amb capacitat d’adaptar-se en un entorn d’alta interacció de la comunitat. No sempre són flors i violes, com bé assenyalen les companyes mestres. Ser pal de paller de la vida cultural i comunitària exigeix molta implicació extra de l’equip educatiu. Conèixer bé no sols l’escola, els infants i les seues famílies, sinó tot l’entorn. Sabent que als qui viuen en poblacions rurals els calen les mateixes coses que als d’una població gran –i unes altres de diferents– sense comptar amb les mateixes oportunitats. I si ningú no mou res tot queda igual. En aquest sentit, el mes passat, plantejàvem a la consellera d’Educació, Anna Simó, la necessitat d’estendre la figura del titulat universitari en Educació Social al conjunt de les escoles del país, a les rurals també. La jornada de dissabte s’hi presentaran experiències inspiradores, com la que ha impulsat l’escola Jaume Miret de Soses o l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. O com les que porta a terme la cooperativa Terram a les Terres de l’Ebre i que presentarà un dels seus socis fundadors, l’educador social Òscar Pla. O com la dinamització del municipi empordanès de Viladamat amb l’educadora social Berta Baltanàs. Són sols unes quantes perquè se’n generen moltes, d’iniciatives. Cal recordar que 2 de cada 3 municipis de Catalunya tenen menys de 100 habitants per quilòmetre quadrat. Una altra dada sobre la demografia desigual: el 90% de la població catalana es concentra en un 29% dels municipis. Aquesta legislatura s’ha aprovat l’Agenda Rural de Catalunya que identifica passos a seguir i en què es reconeix que cal incorporar una figura per acompanyar, orientar i programar actuacions en l’àmbit de la salut, per impulsar un model d’educació a temps complet per esdevenir pobles educadors, per garantir una programació cultural inclusiva o per donar suport tècnic al teixit associatiu de cara a la dinamització social, la cohesió i la integració als diferents nuclis de població amb perspectiva comunitària. L’Agenda Rural no ho diu però ja tenim titulades preparades per fer-ho: educadores socials. Tenim una finestra d’oportunitats davant que cal que el conjunt d’administracions sàpiguen portar a bon terme. Cal que es parli de les ruralitats tant si hi ha tractorades com no. I que les polítiques les tinguin en compte perquè l’àmbit rural ocupa la major part de la superfície.