8M: aquest és el camí
Encarem un nou Dia de la Dona on els tambors de guerra, els populismes i altres "ismes" sembla que vulguin treure'ns el focus ja no del nostre dia, sinó del que és important per a totes i tots: la justícia social, la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa, la lluita contra la corrupció, entre altres.
Intentar eclipsar el nostre moviment, amb un "ara no toca" o "ja en parlarem", únicament reforça el fet que estem fent les coses bé i que malgrat no estar ni de bon tros a prop de la igualtat real, de la fi de les violències masclistes i altres injustícies que patim, estem assolint alguns dels objectius, de forma parcial, però que posen la llavor per aconseguir-ho. I això, en les altes esferes i àmbits més reduïts, fa por. Perquè aquesta llavor que germina, serà transformadora i, permeteu-me ser agosarada, suposarà un nou paradigma que s'extrapolarà a altres lluites. El 8M a Occident ha de ser exemple per altres indrets on la dona està reprimida fins extrems que aquí vam deixar enrere fa temps. I malgrat la barbàrie que viuen, comencen a alçar els punys, sense pensar les conseqüències personals, sinó pel bé comú. En aquest sentit, les protestes a l'Iran són un exemple de lluita de classe social que hauria d'encoratjar als homes a seguir l'exemple de les dones.
Perquè el nostre moviment té diferents fronts, per això la seva importància. Estem en el camí de conscienciar a adults i infants que només la igualtat d'homes i dones són garants de la justícia de totes i totes. Estem en el camí d'aconseguir que les injustícies no quedin anul·lades socialment, als mitjans de comunicació, a l'entorn privat. Cada etapa d'aquest recorregut ens uneix més a totes i tots, amplia el pensament crític, es fan lleis, s'educa en la igualtat, se sanciona a qui ho mereix, es reforça la protecció de les dones maltractades. I és clar que en aquest camí hi ha errors, desajustos i elements que busquen frenar-ho. Però el full de ruta és inapel·lable i un dels grans èxits del 8M.
