8M. Els nostres drets, les nostres lluites
De nou, el 8M és una data per commemorar el Dia Internacional de les Dones i retre homenatge als moviments a favor dels drets de les dones. Al mateix temps, és una data en què les dones sortim al carrer per recordar les desigualtats i mancances que patim.
En uns dies en què l’actualitat més propera està marcada per les manifestacions de la pagesia, ara més que mai hem de posar el focus en la dona rural. Poc se’n parla, d’aquest perfil de dona i, en canvi, és un puntal del territori.
La dona rural pateix una doble discriminació: pel fet mateix de ser dona, i pel fet de viure i treballar en un entorn rural, cosa que té implicacions en les oportunitats laborals, les connexions, tant físiques com digitals, i l’accés a serveis, per esmentar-ne alguns exemples. Sovint, la dona rural té una preparació elevada, i tot i així, el seu accés al mercat laboral és menor respecte a l’home, com també el seu sou. A més existeix l’estigma que associa la dona rural només amb el sector primari.
La dona rural és una figura imprescindible per a la supervivència del medi rural, és un actiu per a la seva revitalització i per evitar el despoblament dels nuclis rurals. Així doncs, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans perquè les dones puguin fer arrelar projectes de vida al territori, que aquelles que estudien fora tinguin oportunitats per tornar als nostres pobles, hem d’evitar la pèrdua d’aquest talent femení que està demostrat que quan ocupa posicions de poder exerceix un lideratge més horitzontal, més empàtic i més basat en la col·laboració.
A escala global, un dels principals fronts de la lluita feminista és el dels drets sexuals i reproductius. Arreu del món s’imposen normes que condicionen la manera de viure la sexualitat i la reproducció de les dones, fet que es converteix en un potent instrument de submissió de les dones al patriarcat. Aquestes accions tenen com a conseqüència que s’estigmatitzin les dissidències sexuals, que temes com el coneixement del propi cos i l’educació sexual es redueixin a l’àmbit privat i es converteixin en tabús processos tan naturals com la menstruació i el climateri, o bé que hi hagi una manca de recerca mèdica per a diagnosticar i tractar adequadament les patologies que afecten especialment les dones.
Per això hem de seguir avançant en la transformació feminista, perquè totes les dones puguin tenir accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada, perquè hi hagi una educació sexual integral al llarg de tot el cicle vital, tant des de l’àmbit educatiu com el comunitari, o perquè s’erradiqui qualsevol forma de violència obstètrica o vulneració dels drets sexuals o reproductius.
Hem avançat gràcies a l’esforç de totes, les que ens van precedir -sufragistes, revolucionàries, feministes, antifeixistes, republicanes- i les que continuem la lluita, avui i cada dia. Per això, aquest 8M encetem una nova jornada de reivindicacions, per aconseguir que els drets de les dones siguin plenament efectius i, així, tenir una societat amb igualtat d’oportunitats, més justa i més lliure.
