Dona i pagesa, un motiu més de reivindicació
Arribats, un any més, a la data del 8 de març, les agendes s’omplen d’actes institucionals, mobilitzacions organitzades per col·lectius diversos, i d’activitats culturals, socials i de tota naturalesa, amb el nexe comú de reivindicar la igualtat amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Que hi hagi un cert consens sobre l’irreversible procés perquè ser dona d’avui no hagi de comportar cap dificultat afegida en els seus drets i oportunitats respecte les que tenen els homes, no vol dir que estiguem a prop d’aconseguir-ho en tots els camps i amb l’efectivitat desitjable. No cal ni que perdem el temps valorant l’actuació retrògrada i les opinions casposes d’aquells que es neguen a avançar i que, fins i tot, si per ells fos, tornarien enrere: els tenim identificats i, tot i que lamentablement tenen un públic que els segueix, són minoria i pertanyen a col·lectius extremistes que tenen el gran gruix de la societat en contra.
Amb tot, és un fet que, malgrat que hi hagi aquest consens general sobre allò que és desitjable, el dia a dia continua desmentint que la igualtat sigui una realitat assolida i consolidada. Cal seguir reivindicant-la cada dia -no només un dia a l’any-, però també cal que en aquest dia concret tots i totes fem una aturada, una reflexió, i renovem el compromís per seguir avançant i per fer impossible cap retrocés.
Hi ha àmbits on continua costant molt que les dones tinguem el mateix nivell d’oportunitats que els homes. Sembla que hàgim de tenir assumit que, pel fet de ser dones, hàgim de demostrar molts més mèrits i compromís que els homes per ser preses seriosament. Ja sigui per accedir a un càrrec directiu, ja sigui per poder progressar dins de l’àmbit de l’empresa, o en tants altres terrenys, ser dona encara penalitza.
Aquests dies marcats per les protestes del sector agrari també he volgut posar la mirada femenina en un món on les dones hem estat històricament molt importants però on, també, les desigualtats entre homes i dones, ens han mantingut en un injust paper secundari. A totes les queixes i reivindicacions que hem escoltat amb la mobilització pagesa, cal afegir-hi tots els greuges que comporta el fet de ser dona pagesa. Ja sigui quan és la dona qui mira de liderar la seva explotació; ja sigui quan està al costat -no a l’ombra- d’un home. En qualsevol dels dos supòsits, la dona pagesa acostuma a haver de fer una doble jornada, com passa en tantes altres feines, però amb l’afegit de la duresa del treball al camp.
Amb la convicció que aquest és també un camp on les coses tendeixen a igualar-se, no podem passar per alt el reconeixement a aquestes dones invisibles o, com diu la Marina Pifarré en el seu llibre de biografies de dones pageses, Dones silenciades, que al llarg dels anys han jugat un rol fonamental a les seves famílies i al teixit productiu en general però que no han tingut cap visibilitat social i, molts cops, ni el reconeixement familiar perquè es donava per descomptada aquesta doble jornada al tros i a casa.
Que aquest 8M serveixi per posar sobre la taula tot allò que encara ens falta per assolir la total igualtat entre homes i dones; que serveixi també per posar en valor tot el camí que hem avançat i totes les passes que no estem disposades a desfer mai més. Però que serveixi també per dignificar la figura de la dona pagesa i a potenciar que -juntament amb la resta de queixes del nostre sector primari- les administracions també siguin sensibles a resoldre les dificultats afegides de ser dona al tros.
