Guerres

No es pot seguir la història de la humanitat sense trobar-hi unes maleïdes constants que són les guerres i la manca d’un nivell acceptable d’humanització en les persones. Una altra constant del tema és la desinformació i ràpida pèrdua d’interès dels mitjans en unes guerres per passar a explicar-ne d’altres: amb quines consignes i quins objectius i amb prou veracitat? No em refereixo ara a les disputes perennes i físicament incruentes entre partits d’un mateix àmbit o espai polític, que per si soles mereixen un tractament específic, sinó a les que uns dirigents perversos i sanguinaris promouen de manera arbitrària i amb excuses falses emprant tota mena d’armes i mitjans (i esperem que no recorrin a les nuclears) per exterminar els combatents enemics i cada cop més a la mateixa societat civil de la rereguarda per més allunyada que hi estigui del front on predomina la població infantil, femenina i d’ancians a tots els quals s’agredeix de manera humiliant i cruenta.I ens hem de preguntar qui les guanya, les guerres, què resolen, quines conseqüències tenen, qui en surt beneficiat i de què serveixen els organismes internacionals. I la resposta és aclaparadora; majoritàriament les guanyen els països més rics, poderosos i influents, i quan acaben, als acords de pau als quals s’arriba es redacta l’anorreament del perdedor i, en conseqüència, són l’origen de noves desavinences i guerres. Les conseqüències són desoladores per a combatents i ciutadania en general i indemnes per als alts dirigents, als quals no els afecta la destrucció d’edificis, d’infraestructures, llocs de treball i mitjans de supervivència. Per als jerarques, els ciutadans som carn de canó i l’únic que els interessa és l’ampliació de territori i apropiació de riqueses alienes i perpetuar les seves situacions de privilegi personal i polític. I no oblidem el sector directament beneficiat que són les grans multinacionals fabricants d’armes i municions i els països on s’ubiquen, entre els quals hi ha l’Estat espanyol. Milers i milers de milions emprats en destrucció en lloc de servir per abolir les grans mancances que amenacen la supervivència i desenvolupament de la gran majoria de desheretats del planeta. I no oblidem també que pel cap baix hi ha nou països que disposen d’onze mil bombes nuclears mal anomenades dissuasives que no dissuadeixen de res. En aquest punt cal recordar que Lleida està entre el grup de poblacions de Catalunya que un cop al mes ens manifestem públicament en contra amb el lema “Aturem les guerres”. I per últim denunciar la incapacitat planetària de bastir un sistema internacional efectiu i democràtic amb capacitat real per aturar les grans iniquitats dels estats i acomplir les disposicions del Dret Internacional i de la Declaració Universal dels Drets Humans.