Una tireta no tapona una hemorràgia

Sol·licito que els nostres governants, d’esquerres, destinin la policia per controlar i sancionar les persones amb conductes incíviques i delinqüents. Tinc la percepció que el fals progressisme que ens governa està més preocupat a perseguir els veïns que complim amb les normes que els delinqüents reincidents que s’aprofiten del sistema. És més fàcil sancionar les persones treballadores que els incívics. És més fàcil perseguir qui té una nòmina que qui s’aprofita del sistema. En definitiva, acabem pagant justos per pecadors i algú ho havia de dir! El sistema sembla que sigui organitzat per beneficiar els incomplidors i perseguir les persones responsables.Als governants d’esquerres els recordo que les normes estan per complir-les. Qui no les compleix continua entrant per una porta i sortint per l’altra, sense que ningú els posi fre. Denunciem, reiteradament, l’incivisme i la delinqüència que s’han apoderat dels carrers de Lleida en els darrers anys. Inseguretat que causa por i preocupació entre els veïns de la nostra ciutat. A Lleida, cada dia ens aixequem amb notícies sobre nous robatoris, aparadors trencats, cotxes robats i famílies atemorides a casa seva mentre els delinqüents fan i desfan com volen. Mentre això passa, Lleida és engolida per la delinqüència i l’incivisme, fruit de la negligent gestió de les esquerres (les d’abans i les d’ara), incapaces de garantir la seguretat i la llibertat de les persones.Els governs són incapaços de crear entorns segurs per garantir la nostra llibertat. De res servirà tenir més policia al carrer si, prèviament, no modifiquem les ordenances municipals per adaptar-les a la realitat, donar una solució contundent a les conductes delictives i, simultàniament, el govern d’Espanya no pren cartes sobre l’assumpte i modifica les lleis penals per posar fi a la reincidència. Afirmo que els governants d’esquerres són incapaços de controlar la situació, almenys, així ho demostren en el seu nyap de gestió sobre la (in)seguretat.Quan parlem de la inseguretat ho fem, habitualment, dels barris. Però vull fer especial menció a la inseguretat que pateixen els milers de veïns que resideixen a l’Horta de Lleida. Qui (des)governa sempre defensa que l’Horta és el nostre pulmó, però s’oblida que ha asfixiat el pulmó verd. Cada dia és més complicat viure a una Horta, on els veïns paguen impostos, com la resta, i es veuen abandonats per la manca de seguretat i de serveis.Del 1999, repeteixo, del 1999, data el conveni de seguretat de l’Horta. El juliol del 2019, vaig sol·licitar, en la meva primera moció com a regidor a la Paeria, la revisió per actualitzar-lo i adaptar-lo. L’horta del 1999 és molt diferent de la d’avui. S’ha revisat? No. Mentrestant, els robatoris s’estenen per tota l’Horta. Qui protegeix els veïns del camí de la Mariola, les partides de Rufea i Butsènit, Gualda, Marimunt, camí de Grenyana, Pla del Bisbe, les Canals, Torres de Sanui, Sot de Fontanet, la Caparrella, Copa d’Or o Vallcalent, per posar alguns exemples?Els camins de les partides s’utilitzen per a les patrulles de lladres que busquen el moment per robar les pertinences dels residents. Però saben què passa? Que per no tenir, a Lleida, no tenim ni regidora de l’Horta. Cal dir alguna cosa més?Per molt que s’omplin la boca en la defensa de l’Horta, la realitat és ben diferent. Mentre la defensem, hi roben. Mentre la lluïm, hi promouen línies d’alta tensió. Mentre la lloem, hi construeixen més polígons. Mentre la reivindiquem, les esquerdes s’obren pel pas dels trens.Ara bé, també els dic que portem tota una vida governats per aquests, esquerres d’una manera o d’una altra. Lliçons de defensa de l’Horta, ni una! Pot ser que obrim els ulls!Des del PP Lleida, apostem per una regidoria de l’Horta, amb un pressupost propi, per la revisió i actualització del conveni de seguretat, augmentar les patrulles de vigilància, revisar les ordenances municipals, reconèixer el principi democràtic d’autoritat dels cossos i forces de seguretat i dotar-los dels instruments necessaris per treballar.L’Horta té una vulnerabilitat més gran que la resta de la zona urbana davant d’actes de robatoris. És per aquest motiu que cal apoderar-la dels mitjans i recursos que els garanteixin la seguretat i la protecció. Tanmateix, qualsevol acció s’ha de fer la mà del teixit associatiu i veïnal de l’Horta perquè els veïns, impotents, viuen desprotegits.