Un abans i un després per a Alcarràs

La ciutadania alcarrassina va patir la pujada més gran d’impostos de la província de Lleida l’any 2007 implantada progressivament fins al 2017. Durant aquests anys, mentre augmentaven els ingressos per impostos, es practicava una obra d’enginyeria econòmica per maquillar els resultats pressupostaris. Prova d’això és que el capítol d’inversions mai s’executava del tot.Mentrestant, des de l’ajuntament explicaven la mitja veritat al voltant que s’estava abaixant el percentatge d’endeutament. Clar que sí, evidentment, a partir d’augmentar els impostos s’incrementen els ingressos corrents i això comporta que automàticament es redueixi el percentatge d’endeutament respecte als impostos. No obstant això, es deixaven d’explicar que els milions d’euros en préstecs continuaven sense amortitzar-se amb el ritme de creixement dels ingressos.L’altre problema afegit han estat les polítiques que descaradament han fet augmentar les despeses corrents i les de personal per tal de buscar rèdit electoral sense parar-se a pensar amb el llegat ni l’herència que deixaven pel futur del poble. Aquestes polítiques han acabat absorbint la capacitat financera que qualsevol ajuntament ha de destinar a inversions. Continuem amb uns carrers i infraestructures en decadència que no estan en sintonia amb els impostos que paguem. Actualment, la descapitalització és tan greu que per aconseguir qualsevol subvenció estatal o autonòmica ens trobem amb la circumstància negativa que la part que ha d’assumir l’ajuntament, l’ha de posar contractant nous préstecs. Un exemple són els nous préstecs de 344.163 € contractats el mes de juny del 2023 i els 458.378 €, el mes de setembre del 2023.A finals de l’any 2019, amb el problema de finançament detectat i uns informes comptables que recomanaven apujar altra vegada els impostos, la nostra resposta va ser aplicar mesures de contenció de la despesa, com són la suspensió de l’augment salarial planificat a les vigílies electorals de les municipals del maig del 2019 i l’inici d’un pla de reducció de les despeses corrents.Una vegada explicat això, és fàcil entendre el perquè: un govern municipal que sigui responsable i rigorós ha de buscar ingressos externs si no vol tornar a sacrificar la ciutadania amb més augments d’impostos.En aquest context econòmic complicadíssim, va arribar la glopada d’aire fresc que va significar l’interès de dues empreses d’energia renovable per instal·lar-se dins del nostre terme municipal. En un latifundi situat a Montagut que comptava amb els requisits marcats per la Generalitat de Catalunya respecte al tipus de sòl agrari apte per a aquestes instal·lacions.Aquestes empreses van iniciar els tràmits el gener de l’any 2020. Des de la responsabilitat i sabent la situació econòmica de l’ajuntament, amb els pros i contres, no ens va tremolar el pols per prendre decisions difícils que no agradaven a tothom. Tot i la importància que comportava atreure noves inversions al municipi, el partit polític de l’oposició en aquell moment (ara al govern) va aprofitar per introduir palanques i bastons a les rodes amb arguments curtterministes, electoralistes i irresponsables. Dedicant-se a embrutar la informació amb interessos partidistes per sobre dels interessos generals del poble.Quatre anys després, s’està veient imprescindible la implantació de renovables per avançar cap a la descarbonització i ajudar a capgirar els efectes negatius del canvi climàtic. A més a més, cobra especial rellevància la importància d’aquestes inversions, ja que representaran un abans i un després per a Alcarràs.La primera mostra són les llicències d’obres atorgades la setmana passada, que suposaran uns ingressos per l’ICIO (impost de construccions, instal·lacions i obres) de 3.900.000 € aproximadament. A aquesta quantitat hem de sumar-li prop d’un milió d’euros anuals amb l’impost d’IAE i IBI de característiques especials i la generació d’activitat econòmica i llocs de treball associats a la implantació de futures empreses. És per aquests motius que continuem amb la defensa d’aquestes inversions pel bé comú d’Alcarràs. Preferim que la part positiva pel poble (els impostos) per a la implantació de renovables la tinguem situada al nostre terme municipal, abans que veure passar les línies elèctriques d’evacuació procedents de l’Aragó sense cap retorn econòmic per al municipi. Això sí, sempre que es faci un ús responsable dels nous ingressos i es destinin a inversions, a eixugar el deute, i una bona part vagi a recursos necessaris per potenciar l’àmbit rural que suportarà els possibles inconvenients que qualsevol gran projecte porta associat. Seguim!