‘Tom Sawyer’ i ‘Bernarda Alba’

La mediació parental és aquell conjunt d’estratègies tuïtives d’educació digital que apliquem els progenitors per a l’adequada gestió dels riscos als quals s’enfronten els nostres fills en l’entorn digital. Per això és interessant conèixer si tots els estils de mediació són igual d’eficaços en aquesta funció protectora o bé existeix alguna relació entre un determinat estil de mediació parental i el major desenvolupament d’habilitats digitals i amb això, amb la reducció dels riscos dels menors en l’entorn digital. Per això farem servir dos exemples extrets de la literatura universal, el primer Tom Sawyer de Mark Twain i el segon La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Tom Sawyer és el resultat d’un model de mediació parental permissiu, basat en la llibertat de l’adolescent orfe que aprèn sense cap control i per si mateix a través de les seves nombroses aventures, mentre que Bernarda Alba és l’exemple oposat, la del progenitor que imposa un model de mediació parental basat en el control exigent i en l’aïllament dels fills, aplicant normes prohibitives la infracció de les quals es castiga de forma severa. Els experts i qualsevol progenitor amb dos dits de front estarem d’acord que ni Tom Sawyer ni Bernarda Alba són els millors exemples a tenir en compte pel que fa als estils de mediació parental, el primer per negligent i el segon per autoritari, i per això els especialistes es decanten pel model conegut com de mediació activa. La mediació activa es caracteritza per potenciar la funció de guia dels progenitors cap als seus fills menors, basada en una relació afectiva en el seu acompanyament en l’aprenentatge de l’ús segur de la tecnologia en l’entorn digital, en l’escolta activa i en la comunicació oberta sobre la base del respecte mutu per crear així un hàbitat de confiança familiar on els menors i els majors puguin compartir i resoldre els seus dubtes de forma col·laborativa i positiva, en conclusió, una mediació basada en la implicació dels progenitors. La mediació activa s’acompanya d’altres instruments com són la supervisió tecnològica de l’activitat dels menors en l’entorn digital i també en la seva educació perquè siguin competents digitalment. Ara bé, la mediació activa ha d’incloure de forma necessària un apartat dirigit a entrenar els menors perquè siguin capaços de detectar els riscos per ells mateixos, no només per preservar la seva seguretat i privacitat per evitar així que pateixin danys, sinó per impedir que alhora puguin causar-los a d’altres. I és tanta la rellevància d’aquesta visió basada en els riscos, que el legislador ha recollit el guant i l’ha inclòs expressament en la Llei 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor en el seu article 5.1 –dret a la informació–. Aquesta norma assenyala que s’ha de prestar especial atenció a l’alfabetització digital i mediàtica dels menors de forma adaptada a cada etapa evolutiva, de tal manera que els permeti actuar en línia amb seguretat i responsabilitat per identificar situacions de risc derivades de la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com donar-los les eines i estratègies per afrontar aquests riscos i protegir-se’n. En conclusió aquesta és una de les claus que han d’orientar la funció dels progenitors en la seva mediació activa dels fills menors i que és ajudar-los a identificar situacions de risc per ells mateixos i, a més, ensenyar-los les estratègies perquè els riscos no esdevinguin en danys, a més de promoure, esclar, la lectura de les millors obres literàries.