Lleida està d’estrena
Ahir es commemorava el Dia Mundial de les Arts, i a Lleida no podíem triar una millor manera de celebrar-lo que amb l’obertura del nou Museu Morera. Jo encara no hi he pogut anar, però les imatges que he pogut veure a les xarxes fan pensar que el nou museu d’art contemporani és una meravella. Enhorabona a tot l’equip! Un museu que sempre m’ha captivat des que amb l’escola vam anar-hi quan estava a l’edifici del Roser i que he anat seguint. El nou museu, que ha tingut múltiples seus en els més de 100 anys de vida, ha acabat en un edifici que va acollir l’audiència provincial de Lleida, i on els anys de la dictadura segur que els autors que avui tenen obres exposades en aquest edifici van tenir algun disgust amb la justícia franquista. I és un exemple de justícia, però més aviat poètica o artística. El Morera es converteix en la cirereta del pastís dels equipaments museístics de la ciutat i situa Lleida en una posició de primer nivell. Un museu que és sinònim de tenacitat del seu equip directiu i crec que és un exemple del sentit de “ciutat”. Es va iniciar fa prop de 10 anys i, tot i haver-hi un canvi no només d’alcaldes, sinó de govern a la ciutat, el projecte ha continuat i aquests dies els 4 alcaldes implicats han participat en les jornades de portes obertes. Que positiu és que es pugui planificar a llarg termini sense pensar en les conseqüències electorals que pot tenir una decisió o una altra! I en la generositat de pensar en el bé comú. Precisament aquesta setmana el Dr. Toni Sisó, president dels metges de família de Catalunya, alertava de la dificultat per reorganitzar i tirar endavant les reformes que el sistema sanitari necessita si en 8 anys hem tingut 4 consellers de Salut. Però tornant al museu, espero que algun dia el Morera realitzi una exposició sobre el fons que el dibuixant Miguel Gallardo va donar al museu. El dia de la meva presentació com a cap del Servei d’Urgències vaig incloure una imatge d’en Gallardo dels anys 80 en la qual l’hospital Arnau de Vilanova semblava una hamburgueseria americana de take away. El tribunal va quedar meravellat de l’enginy de Gallardo, i és que a Lleida sempre hem sigut innovadors però poc coneguts. Ja veuen, que res passa perquè sí.