Teresa Sabaté i Rodié, en homenatge

Aquesta Diada hem tingut a Lleida la defunció de Teresa Sabaté i Rodié. Va ser enterrada el dia de Sant Jordi a Alguaire sense que els mitjans lleidatans se’n fessin gairebé ressò. Potser per la raó que ella mateixa exposava en el capítol que se li dedica a Dones de Llibre. Lleidatanes que ens inspiren, de l’editorial Mosaics: “A les dones sempre se’ns ha considerat menys que als homes.” Teresa Sabaté tingué un paper molt important en la normalització lingüística a Catalunya, en el període de la Transició, per la gran quantitat de contes en català que va escriure per tal que els infants catalans tinguessin materials en la seva llengua i de qualitat. Les seves publicacions en català van ser pioneres i tot un referent en la majoria d’escoles d’infantil del país.Mestra i escriptora, d’Alguaire, el seu cavall de batalla va ser l’ensenyament del català i en català a les escoles i el seu paper va ser fonamental en l’elaboració de materials de qualitat per als infants. Ella, que per edat, per imposició política, va rebre tots els ensenyaments en castellà sota el règim del dictador Franco, va voler revertir aquesta situació per respecte als infants a través de la seva implicació laboral i personal. Gran lectora, va treballar en el seu àmbit, l’escola, incansable per tal que els infants tinguessin els contes que mereixien en la seva llengua. Demano als mitjans de Lleida que se li reti el merescut homenatge i record per la seva trajectòria i pel seu important llegat.Gràcies, Teresa, per tota la feina feta, la implicació, la teva força i professionalitat. Gràcies per inspirar-nos, per lluitar per uns valors que són també els nostres. El país necessita encara de moltes Tereses per tirar endavant. La lluita persisteix i necessita més soldats que mai.Ben trobada, Teresa, un petó molt gran allà on siguis.