Davant la restauració de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat

Aquest any 2024 la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida està d’enhorabona. Després de molts anys d’intentar restaurar l’altar de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral, finalment podrà fer-se realitat. Va haver-hi molts motius per retardar-ho, principalment econòmics, però, per fi, tot i que caldrà continuar sol·licitant dels confrares i devots de la Moreneta la seva col·laboració econòmica, podrem iniciar les reformes, cada vegada més urgents, i així poder mantenir el nostre altar com un dels més cobejats de la Catedral Nova de Lleida. Per a tots els confrares es tracta d’una joia que cal preservar. Una obra que va sufragar-se per subscripció popular.Per arribar a aquesta fita, la història de la confraria va seguir un itinerari que cal recordar. El dia 22 d’agost de 1881 fou erigida la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida. El bisbe Costa i Fornaguera donà tota mena de facilitats per la instal·lació de l’altar de la Verge a l’oratori dels Dolors. L’altar de la Mare de Déu de Montserrat es trobava a mà dreta, entrant per la façana del carrer Cavallers de Lleida.Després de l’impàs produït per la Guerra Civil, la Confraria fou restablerta el 10 de maig del 1946. La primera activitat fou encomanar l’execució en talla d’una reproducció fidel de la Imatge que es venera al Santuari de Montserrat, i s’encarregà el treball a l’escultor barceloní Josep M. Camps i Arnau. El 27 d’abril del 1947, el senyor bisbe feu la benedicció solemne de la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Un dels problemes fou la discussió sobre el temple on havia de quedar ubicada la Imatge per ser venerada. Per exprés desig del senyor bisbe fou designada l’Església de Sant Llorenç, que en aquells moments figurava provisionalment com a catedral.Passats uns anys, el Dr. Ramon Espasa, consiliari de la Confraria, exposà que era hora de començar a parlar amb serietat de l’altar definitiu amb una sèrie d’interrogants: les grans despeses que ocasionaria un altar digne; si era convenient ubicar l’altar a la catedral; si seria més convenient quedar-se a l’Església de Sant Llorenç o retornar-lo a l’Oratori dels Dolors. Finalment, l’any 1955, entre totes les propostes presentades, s’arribà a l’acord d’ubicar l’altar a la catedral, d’una manera definitiva. La intervenció del bisbe Aureli del Pino fou decisiva a l’apuntar que la catedral proporcionava un lloc adequat per a la Verge Bruna, amb un culte digne i una màxima esplendor.L’obra de l’altar va ser dissenyada per l’arquitecte i membre de la Junta, Lluís Domènech, que es va inspirar en els grans mestres del segle XVIII, com Joan Adam, Lluís i Francesc Bonifàs i Salvador Gurri, que construïren els primitius altars de la catedral, malauradament destruïts durant la Guerra Civil.Al cap d’un temps de ser inaugurat l’altar de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la Catedral, en una reunió de la Junta de la Confraria, es parlà del seu embelliment, essent el més destacat les pintures dels plafons situats al cambril. Es decidí que el pintor més adequat podria ser el Sr. Josep Obiols, artista noucentista que en la postguerra havia pintat diverses dependències del Monestir de Montserrat. Entre altres, el cambril i la sagristia. L’acte d’inauguració de les pintures se celebrà el dia 8 de setembre del 1959.En els darrers temps i després de seixanta-nou anys de la seva inauguració, l’altar presenta símptomes de deteriorament i requereix una actuació protectora de forma urgent per evitar que més endavant ja no tingui possibilitats de recuperació. Per tant, després de molts anys de no poder-ho posar en pràctica, està previst que les obres de restauració comencin el proper mes de maig, tot i no disposar encara de l’import total del seu pressupost. Però confiem que els devots de la Mare de Déu de Montserrat que encara no hagin fet la seva aportació ens ajudaran per arribar a la xifra estipulada per a la restauració.La Junta de la Confraria vol donar les gràcies a tots els que ja han col·laborat per fer possible la seva recuperació, amb l’ànim de continuar treballant per donar la màxima esplendor a un altar que al llarg dels anys ha aconseguit el reconeixement unànime de la societat lleidatana.