L’abisme del lideratge

Fa alguns anys amb un grup d’amics vam fer una immersió a Tossa de Mar, que compta amb un ric fons marí amb abundant vida i coral.Anàvem bussejant a 25-30 metres, gaudint tranquil·lament de l’espectacular paisatge submarí, i de sobte “va desaparèixer el fons”. No hi havia terra, ni es veia el final. Un tall sobtat, abrupte en la pedra de terra, marcava “l’abisme” d’uns quinze metres d’ample fins a trobar l’altre extrem.Encara recordo la sensació que vaig viure, l’adrenalina de superar un nou repte, de vèncer sobtades dificultats i d’enfrontar-me al desconegut.. Apassionant.Tots van travessar ràpidament el tram, fugint de l’abisme. Jo no! Em vaig quedar una bona estona subjecta a l’esboranc de terra per observar-lo i viure aquesta sensació plenament, amb total consciència del moment, gaudint de la seua essència, de sentir que no sé res, amarant-me’n meua ment. Tal va ser la intensitat que encara avui la recordo i no crec que l’oblidi mai.Després, amb rapidesa, vaig travessar l’abisme, sense distraccions, per evitar el perill de ser absorbida.Això és la vida, i encara més, aquests són els moments als quals tot/a líder s’enfronta cada dia amb més freqüència: l’abisme del lideratge. Són situacions complexes, difícils de resoldre, amb alts riscos, responsabilitat i elevada incertesa.Els sona?Davant d’això, i sempre que es tingui consciència de l’existència del problema, hi ha quatre tipus de reacció:–Paràlisi, quedar-se bloquejat davant la situació, sensació que ens supera i no sabem què fer.–Indiferència, deixar que el problema passi i “es resolgui per si sol”, molt coneguda com la tècnica de l’estruç que amaga el cap a la terra pensant que, si ell no el veu, el problema no existeix.–Fugida, sortir corrents, evadir el problema o “delegar-lo”, per dir-ho suaument, en una altra persona. Aquest perfil i el de paràlisi no assumeixen la seua responsabilitat com líders. L’evadeixen o la deleguen en altres.–Finalment, la més difícil, la que construeix un ADN estimulat d’aprenentatge continu, és la de fer-hi front, lluitar, buscar informació, suports, aprofundir i analitzar bé el problema i intentar resoldre’l, assumint el risc i la responsabilitat d’equivocar-se.En cada un dels quatre estils trobarem quatre perfils de líder diferents, que es desenvoluparan de forma diferent i que, així mateix, construiran equips i organitzacions diferents amb cultures corporatives i conductes afins al seu estil.Alguns equips tindran la sort de comptar amb un lideratge del tipus quatre i viure plenament la seua professió, assumint reptes i superant-los o equivocant-se com a equip, aprenent cada dia més, forjant un ADN que no passarà per sobre de l’abisme, sinó que entendrà que aquest és part de la seua comesa, del seu dia a dia, com qualsevol altre element de gestió, i gaudirà de la incertesa, observant-lo, analitzant-lo i buscant la millor solució per continuar avançant.Aquests són els líders que fan història, fins i tot herois, en menor o major mesura, capaços de canviar les coses i crear altres líders, que sumen, aporten i construeixen organitzacions sòlides que perseveren en el temps. Que ens deixen llegat i dels quals hem d’aprendre.S’hi identifiquen? Tenen algú així als seus equips? En cas afirmatiu, compten amb la fusta, el llinatge necessari per construir una cultura per al creixement, la superació, l’aprenentatge i la innovació contínua, sense temor de ser pioners, de crear camí, de fer història.