Convidats de pedra

El Lleida va oposar ahir poca resistència per impedir que l’Hèrcules celebrés la festa de l’ascens que tant li hauria agradat viure com a protagonista en un Rico Pérez amb una assistència històrica en un partit de Segona RFEF, amb 27.832 espectadors que van esclatar d’alegria després que el seu equip superés el de Viadero per 2-1 i es convertís en equip de Primera RFEF.

L’eufòria alacantina va contrastar amb la frustració d’un Lleida que ha estat durant tota la temporada entre els tres primers, i que era líder fa tres jornades, però que ahir ja no tenia opcions de ser campió i acaba la Lliga cinquè, després que la seua derrota se sumés als triomfs del Badalona Futur (0-3) i el Sant Andreu (0-3), i el condemni a jugar el play-off amb la tornada de les dos eliminatòries fora. A la primera, el sorteig de la qual se celebrarà avui (13.00), s’enfrontarà a Sanse, Ieclà, Pontevedra o Barakaldo, els segons dels altres grups.El partit va començar amb un incident extraesportiu, ja que en el minut 4 es va parar el partit per la indisposició d’un aficionat. Els 20 primers minuts van tenir poca incidència més enllà de dos xuts tímids de Javi Moreno i De la Nava, tots dos resolts per Iñaki.Tanmateix, el guió va canviar en el minut 29, quan Josema va rematar a plaer un córner i va posar l’1-0 que va desencadenar la bogeria al Rico Pérez. Després del gol local, el Lleida va intentar tenir la pilota però no trobava situacions clares. De fet, les males notícies s’acumulaven, ja que en el minut 40 Campins es va lesionar –pel que sembla de caràcter lleu– i va haver de demanar el canvi, minuts després que Musa Isah veiés la cinquena groga, la qual cosa l’obligarà a perdre’s el primer partit de play-off.Ja en el 45, l’Hèrcules no va anotar el 2-0 de miracle. Primer, Coscia va rebre sol dins de l’àrea i en el mà a mà amb Iñaki no va estar encertat. En el rebot, De la Nava, amb Iñaki a terra, va disparar malament. En la jugada posterior, Ketu va retallar cap a dins i des del vèrtex de l’àrea va connectar un xut que Iñaki va treure de la creu per culminar el primer temps.La segona part va començar igual que la primera, però just passats els 50 minuts, Cortijo va trobar espai a la banda esquerra, va veure Bakero a la frontal i li va posar la pilota al peu, perquè aquest connectés des de la frontal un xut amb rosca impossible per a Abad (1-1).El Lleida s’havia trobat amb un premi poc merescut, una cosa que tantes vegades havia patit en contra seu, però que va durar molt poc, ja que deu minuts després, Coscia va trencar una altra vegada l’empat (2-1), perquè l’Hèrcules fos de nou campió, ja que l’Europa, el seu rival per a l’ascens directe, va golejar l’Espanyol B (6-0).A partir del segon gol alacantí, el partit es va alentir. Tot i així hi va haver una ocasió per a cada equip, primer en el 90 a les botes de Nico Espinosa, que va superar Iñaki en el mà a mà, però es va trobar amb Figueras, que va salvar el gol sobre la línia. En l’última jugada del partit, el Lleida va tenir una falta lateral en la qual Becerra va connectar una xilena que va rebotar a l’esquena d’un defensa, i li va donar una nova oportunitat a Òscar Rubio, que no va empalmar bé i va permetre que al Rico Pérez es desencadenés la bogeria per celebrar l’ascens.

El tècnic del Lleida, Ángel Viadero, va destacar que “l’equip ha competit, ha estat molt intens i no s’ha deixat sorprendre per l’escenari, els detalls han estat a les àrees i allà ells han estat superiors. Només ens queda seguir endavant i felicitar l’Hèrcules per l’ascens”. Tanmateix, va destacar que “ens ha costat a la primera part, i sabíem que en el descans tocava ajustar coses i així ha estat. La llàstima ha estat que quan ens trobàvem en el nostre millor moment i estàvem bé en el partit ha arribat el seu gol”.

En aquesta línia, va afegir que “al marcar l’empat pensàvem que amb el pas dels minuts els podia perdre la tensió per la necessitat de guanyar, però l’empat ens ha durat molt poc i això els ha donat molta confiança a ells”. Per la seua part, Ton Ripoll va destacar que “ha estat una derrota dolorosa malgrat que no aspiràvem a l’ascens. Crec que no hem entrat malament en el partit”. El carriler de Santpedor va afegir que “veig l’equip físicament fort per afrontar aquest play-off”.

Finalment, Juan Camilo Becerra va destacar que “l’equip ha lluitat, potser ens ha faltat calma a l’hora d’elaborar les jugades”. També va parlar sobre el play-off, dient que “comença una nova temporada i venim d’uns últims partits en què no ens han sortit bé les coses davant de rivals forts”.

Després de tota la temporada alternant majoritàriament la primera amb la segona posició, el Lleida no podia acabar de pitjor manera el campionat que amb una derrota al Rico Pérez que va festejar, a la fi i davant de 28.000 embogits espectadors, l’ascens del seu equip a la Primera RFEF. El Lleida, després d’una excel·lent primera volta, va passar a una mediocre segona i a un decebedor tram final de campionat, que l’han condemnat a acabar en la cinquena posició, l’última dels escollits per al play-off. Lògic. Els de Viadero no han estat capaços de guanyar ni un de sol dels vuit partits que els han enfrontat als que els han acabat precedint en la classificació. Amb només un punt dels últims nou possibles no es pot aspirar a gran cosa. Així les coses, en el sorteig d’aquest migdia a Las Rozas, el Lleida estarà al bombo al costat dels segons de la resta dels grups (no pot quedar aparellat amb l’Europa, del grup 3, el seu): Pontevedra (grup 1), Barakaldo (grup 2), Yeclano (grup 4) i San Sebastián de los Reyes (grup 5). Però no només això, sinó que la tornada de l’eliminatòria la jugarà en camp contrari i si la cosa acaba igualada, després de la pròrroga, quedarà eliminat per pitjor classificació en la fase regular que el seu rival. Però bé, jugar el play-off ho hauria firmat la majoria dels aficionats abans d’iniciar-se el torneig. El que passa és que, havent tingut l’ascens directe a les mans, jugar la consolació dol. El que toca és aixecar la moral de cara a diumenge a casa.