Quan era diferent la percepció de la intimitat

Estant a la biblioteca m’he trobat, casualment, amb un seguit de guies judicials de Catalunya corresponents a la dècada del 1940. La curiositat m’ha portat a fullejar la corresponent a l’any 1941 tot pensant que, així, tindria coneixement de les persones que ocupaven la cúpula judicial aquell any, i també els noms dels col·legiats als respectius Col·legis d’Advocats i de Procuradors de Catalunya.La guia inclou referències de les diferents sales del Tribunal Suprem, del que llavors era l’Audiència Territorial de Barcelona (que avui correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), de les Audiències de cada província, dels diferents jutjats de Catalunya, així com dels notaris, registres i de les jurisdiccions especials que, en aquells anys, malauradament, projectaven funestes ombres de repressió, com l’anomenat Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Hi podem trobar tots els òrgans judicials existents a Catalunya, la seva ubicació i la menció de les persones que exercien les funcions jurisdiccionals, com també els noms i cognoms dels fiscals, secretaris i oficials adscrits a cada òrgan.Podem dir que, fins aquí, la guia inclou allò que és considerat normal i habitual en aquest tipus de publicació.Però, immediatament salta la sorpresa en veure que sota el nom i cognoms dels magistrats, jutges i fiscals, consta l’adreça del seu domicili particular. Això és. La guia ens informa sobre el domicili de les persones titulars dels òrgans judicials, com si fos el més normal assenyalar el lloc on les podem trobar en acabar la seva jornada laboral i/o els compliments dels seus deures com a funcionaris públics.Aquest detall és totalment impensable avui, i cal pensar que l’editor de la guia comentada no va pensar prou en les conseqüències i els perills que es podrien derivar per a les persones incloses en aquesta.Potser l’any 1941, la gent, en general, no tenia el mateix apreci que té avui per la intimitat personal i, malgrat sortir d’una guerra, potser no veia grans perills o riscs per a la seva integritat personal. Però només veure negre sobre blanc en una guia professional l’adreça personal de jutges, fiscals i secretaris judicials, a un li entra una mena de neguit que aconsella passar fulla i mirar de pressa.L’evolució dels temps i la globalització amb l’intercanvi de cultures i de coneixements, encara que sigui paradoxal, ens han portat cap a una societat més tancada i desconfiada, en què cadascú va una mica a la seva sense mirar el del costat.Avui sembla que ja no es donen intercanvis i xerrades a la plaça pública, ni a peu de carrer, prenent la fresca o mentre baixa la marinada, com ho fan els afortunats habitants de la Vall del Corb. Avui les portes de les cases estan tancades, i porten enganxada una nota avisant que darrere hi ha una alarma instal·lada.Podem dir que la publicació és imprudent, però també que els temps han canviat molt.I permeteu-me un darrer comentari. L’any 1941 alguns magistrats del suprem vivien en hotels i pensions, es veu que ja faltaven habitatges, i alguns magistrats i fiscals dels tribunals provincials tenien el domicili en les anomenades “cases barates”. Eren temps difícils i molts passaven penúries que, ara, sortosament, queden molt lluny.