Democràcia, desinformació i voluntariat

En una recent entrevista per un prestigiós setmanari internacional, Emmanuel Macron afirmava que Europa es veu afectada per la crisi de les democràcies. Entre altres qüestions, assenyalava que “estem sent afectats per les vulnerabilitats creades per les xarxes socials i la digitalització de les nostres societats i el funcionament de la democràcia. (...) Vulnerabilitat perquè els nostres joves estan exposats al mal ús de les pantalles i la tecnologia digital i les nostres societats es transformen a causa d’aquest mal ús”. Macron, en una al·locució a la Sorbona, no fa tampoc gaire va arribar a dir que Europa pot morir.No és pas l’únic, ni el primer, dirigent polític que es fa ressò dels riscos que planen sobre la democràcia. Moltes altres persones ho han fet. I no cal anar pas a França per percebre els efectes perniciosos de la desinformació i de la manipulació informativa, especialment en període electoral. Coneguts polítics catalans partidaris del dret a decidir dels catalans, però no només aquests, n’han estat víctimes en la història recent. Els exemples de Trump, Putin o Bolsonaro són igualment il·lustratius del risc d’afeblir la democràcia, tot sembrant desconfiança, divisió i enfrontament radical. El populisme és corrosiu. Escau protegir la democràcia, començant per protegir aquells que més fragilitat tenen, més influenciables són i, a la vegada, de més capacitat de regeneració democràtica disposen: els joves. Convindria emfatitzar el pensament crític en els centres docents, des de l’educació Primària a la universitat. Cal ensenyar les diferències entre fets, rumors i propaganda, aprendre a avaluar la informació, apreciar la importància de les fonts i guanyar consciència que les imatges es poden manipular a les xarxes socials. El Sant Pare vestit amb un anorac de marca n’és un exemple. L’alfabetització mediàtica és vital per afrontar els riscos que planen sobre la nostra societat.Normalment, les persones voluntàries tenen, i han tingut al llarg de la seva vida, experiències vitals que els han fet guanyar coneixement i experteses a distingir el gra de la palla, la veritat de la mentida interessada, la informació de la propaganda. El voluntariat coneix el valor de la democràcia, crea oportunitats d’intercanvi intercultural i intergeneracional, d’aprenentatge no formal i de desenvolupament d’habilitats per navegar en un entorn variable, incert, ambigu i complex. Les administracions poden, en col·laboració amb les entitats socials, promoure espais de trobada intergeneracional i intercultural per abordar la realitat social i la seva percepció, per facilitar l’alfabetització mediàtica i per fer evident la importància de preservar i millorar la democràcia. El voluntariat “proporciona un marc per a una narrativa constructiva per al futur d’Europa com a alternativa a les opinions, ideologies i accions extremistes i populistes, i pot contribuir a la seva prevenció”, com es pot llegir en el Pla Europeu del Voluntariat 2030 del Centre Europeu del Voluntariat. Més voluntariat és més democràcia, més convivència, més justícia, més drets, més seguretat, més cohesió i és menys desinformació i menys populisme.