Testimonis cecs davant del mal

El comandant d’Auschwitz Rudolf Höss (Christian Friedel) i la seua esposa Hedwig (Sandra Hüller) viuen una idíl·lica existència amb els seus fills al marge dels horrors del camp de concentració. Mentre els presoners s’enfronten a la fam, la degradació i la mort, Rudolf discuteix a la llar amb altres membres del Tercer Reich sobre les meravelles dels dissenys de les cambres de gas en un to tant empresarial com insultant.

Per la seua part, Hedwig es calça diverses peces del botí de les empresonades i posa davant d’un mirall com si d’una model es tractés. Ambdós mons conviuen l’un al costat de l’altre, però separats per un mur que el mateix director del film, Jonathan Glazer (Under the skin, Reencarnació), no va mostrar gaire intenció de franquejar. Aproximadament, el 75% del metratge es va rodar amb deu càmeres fixes dins de l’edèn dels Höss, atorgant així un enfocament poc humà a una realitat en la qual no semblen existir els drames. Fins ara, cap film havia aconseguit descriure amb tanta precisió la banalització d’un horror com va ser el de l’Holocaust nazi. Precisament perquè l’espectador no el contempla, tan sols l’intueix a través de les construccions d’Auschwitz que surten darrere de la frontera d’heura i arbustos de lilàs, al costat dels esquinçadors sons de desesperació i trets que se n’escapen. No es posa en dubte el mal, s’exposa la incapacitat per reconèixer-se. Contràriament al cruel relat d’obres com La llista de Schindler (1993), aquesta adaptació lliure de la novel·la homònima de Martin Amis limita la violència a una breu reprimenda a una criada per un bassal d’aigua a terra.Guardonada amb l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera i Millor So, a l’estrena la van precedir dos anys de documentació juntament amb el Museu d’Auschwitz i altres organitzacions. No només no és una basta teatralització, sinó que es va tractar d’il·lustrar aquesta magnífica faula amb el màxim de realisme possible –fins i tot Glazer va preferir fer servir els noms reals en lloc dels ficticis que apareixen al llibre–. La conclusió moral no és sinó la condemna contra la ceguesa davant dels moments més terribles de la història de la humanitat per part d’aquells que no els viuen, i és a més un necessari recordatori contra l’onada de negacionisme de l’Holocaust i antisemitisme que recorre actualment el món. Els que obliden el seu passat estan condemnats a repetir els errors de la Història.