Al nou Parlament de Catalunya

El passat 12 de maig la ciutadania es va pronunciar sobre la composició del Parlament de Catalunya i és obligació dels partits polítics, com a dipositaris de la confiança dels electors, intentar gestionar de la manera més digna possible el resultat de les urnes. La pluralitat resultant de la cambra legislativa és la millor garantia que la Catalunya sencera hi és representada en la mesura en la qual la ciutadania ho ha volgut; això no es discuteix. A ningú no se li escapa que el nostre sistema parlamentari, darrerament, no genera executius prou sòlids des de l’òptica d’implementar un únic programa electoral. Cap de les propostes que es presentaven ha obtingut una majoria absoluta al Parlament, i això obliga a articular majories empàtiques i plurals, o a tornar a les urnes. Aquest fet supera aquestes mateixes eleccions i ha esdevingut habitual en la nostra democràcia parlamentària. Cada cop hi ha menys majories i més necessitat d’arribar a acords.Tot i això, vull ressaltar que aquesta capacitat d’empatia té un límit: no podem assumir com a pròpies, per aconseguir la governabilitat, les tesis xenòfobes o homòfobes que neguen la prosperitat a les persones que volen el millor per al país independentment del seu origen, gènere, opció sexual, color de pell o religió. La història de Catalunya l’hem fet, i l’hem de poder continuar fent, des de la multiplicitat de colors i aportacions culturals. Valgui com a exemple que la setmana passada commemoràvem el Dia Internacional contra la LGTB-fòbia, amb 302 agressions registrades contra persones per la seva identitat sexual en un any. És una barbaritat que estem obligats a continuar combatent.Des del govern de la Diputació de Lleida volem donar un missatge clar per refermar la nostra voluntat de continuar implementant aquells programes d’acció de la Generalitat que beneficien la nostra ciutadania i mantenir la col·laboració entre institucions que ens ha ajudat a sumar esforços en favor de les persones que volen arrelar els seus projectes de vida als municipis de les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran.En aquest sentit, ens agradaria que un projecte de llei tan fonamental per al nostre futur, com el de l’Estatut dels Municipis Rurals, sigui assumit pels nous Parlament i Govern de la Generalitat. Després del treball fet conjuntament amb el món local, és desitjable que aviat puguem constatar la bondat d’una legislació pensada en clau de discriminació positiva cap als nostres municipis, la meitat dels quals estan per sota dels 500 habitants. És clau no perdre de vista que l’alt grau de col·laboració amb el Govern del país dona rèdits: hem treballat conjuntament per la implementació de la transformació econòmica, creant el principal lobby de defensa del territori, el G-10, que té una visió compartida d’aquesta Terra d’Oportunitats; hem establert línies de finançament conjunt d’infraestructures com l’Eix de les Garrigues i els Camins locals del Pallars Sobirà, que volem estendre a la resta de comarques; hem incrementat el suport a la promoció de la cultura i la llengua als municipis, i, entre altres qüestions, mantenim inversions sostingudes en el temps en equipaments sanitaris bàsics per a la ciutadania a la plana i el Pirineu.Finalment, davant les incerteses que traspua el resultat de les eleccions, vull donar un missatge de confiança i seguretat al món local que, per part nostra, continuarem vetllant per la millora i la dignificació de les condicions de vida a l’entorn rural, i que volem continuar fent-ho acompanyats del Govern de la nostra nació.